Erica multiflora

Gènere: Erica

Espècie: multiflora

Família: Ericàcies

Nom popular: Bruc d´hivern, ciprell

Distribució natural: S'estén per tot el Mediterrani occidental. A la Península Ibèrica es troba a l'est i el sud. També a les Balears. Viu a les brolles de les contrades mediterrànies marítimes, fins als 1200 m s.n.m.

Humitat: Baixa

Insolació: sol o mitja ombra

Requeriments edàfics: Planta calcícola. Suporta una certa salintitat edàfica, així com sòls pobres en nutrients i matèria orgànica. Prefereix terrenys drenants.

PH: Tendència alcalina

Color A: Rosa/Malva

Floració: Tardor Hivern

Porte: Arbustiu (alçada: 1 m; amplada: 1 m)

Fulles: Persistents

Resistència al fred: Zona 7 (-17,7 a -12,3º C)

Característiques: Planta molt ramificada, de branquillons erectes. Fulles linears, estretes i lluents, de color verd fosc. Té un aspecte molt ornamental, sobretot durant la floració, molt abundant i vistosa. Prefereix la insolació directa, tot i que viu bé també a mitja ombra. Atrau els himenòpters i és una planta melífera. A vegades és d'implantació difícil, però un cop establerta és molt resistent.

Usos freqüents: Molt apta en jardineria de baix manteniment, en terrenys calcaris i també en zones litorals, ja que suporta bé la influència marítima. És molt interessant per a combinar amb altres espècies arbustives de floració primaveral o estival. Densitat de plantació: 1-2 plantes/m2.

Jardinería: Suporta bé la sequera i no requereix regs gaire abundants. És important disposar-la en substrats ben drenants. Suporta bé les podes, però no massa severes. Es pot disposar a ple sol o a mitja ombra, tot i que floreix més abundantment al sol. A vegades té una implantació difícil, però un cop establerta és molt resistent. S'han d'evitar les plantacions d'estiu.

Agrupacions:  Autòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Adaptades a zones litorals.  Rocalles.