Erica arborea

Gènere: Erica

Espècie: arborea

Família: Ericàcies

Nom popular: Bruc boral, bruc

Distribució natural: S'estén àmpliament per la regió mediterrània. Es troba a tota la Península Ibèrica, sobretot a la meitat occidental (tot i que també se'n troba a la costa oriental) i puntualment a les Balears. Viu en brolles i boscos clars de les contrades mediterrànies, fins als 1400 m s.n.m.

Humitat: Baixa o Mitjana

Insolació: sol o mitja ombra

Requeriments edàfics: Viu principalment en substrats silícics, tot i que puntualment es troba en zones calcàries. Suporta sòls relativament pobres en nutrients.

PH: Tendència acidòfila

Color A: Blanc

Floració: Hivern Primavera

Porte: Arbustiu (alçada: 4-5 m; amplada: 2-3 m)

Fulles: Persistents

Resistència al fred: Zona 7 (-17,7 a -12,3º C)

Característiques: Planta molt ramificada, de fullam verd obscur. Fulles linears, molt estretes. Té un aspecte molt ornamental, sobretot durant la floració, que és de color blanc i molt abundant. És una espècie que a vegades té una implantació difícil però que un cop establerta és molt resistent. Atreu els himenòpters i és una planta melífera.

Usos freqüents: En jardineria de baix manteniment, principalment sobre susbstrats silícics i en zones a mitja ombra o a l´ombra. Densitat de plantació: 0,5-1 planta/m2.

Jardinería: Suporta bé les podes, però no massa severes. Requereix una certa humitat edàfica tot i que també suporta una relativa sequera. Viu bé en zones a mitja ombra. S'han d'evitar les plantacions d'estiu. Si està en un emplaçament adequat és poc sensible a plagues i malalties.

Agrupacions:  Autòctones.  Persistents.  Perennifòlies.