Epilobium canum subsp. angustifolium

Gènere: Epilobium

Espècie: canum subsp. angustifolium

Família: Onagràcies

Distribució natural: Centre i sud de Califòrnia.

Humitat: Baixa

Insolació: sol

Requeriments edàfics: Indiferent al tius de sòl (calcari o silícic). Requereix terrenys ben drenants.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Vermell

Floració: Estiu Tardor

Porte: Herbaci (alçada: 60-80 cm; amplada: 80 cm)

Fulles: Caduques

Resistència al fred: Zona 7 (-17,7 a -12,3º C)

Característiques: Planta de base llenyosa, que emet tiges erectes a partir d'un rizoma subterrani que s'estén horitzontalment. La planta va colonitzant l'espai a partir d'aquest rizoma i també de les llavors. Les tiges, que tenen una tonalitat grisenca, poden créixer fins a 60-80 cm en alçada i, al capdamunt, es ramifiquen per a formar una inflorescència de flors tubulars vermelles. Les fulles també són grisenques, llargues i estretes. El principal atractiu de la planta, a part de la coloració gris de la mata, és la floració, que és llarga i principalment durant el període estival, tot i que també està en flor bona part de la tardor. A l'hivern, la part aèria mort pel fred i sobreviuen només els rizomes subterrnis a partir dels que la planta rebrota novament a la primavera.

Usos freqüents: Pot utilitzar-se en parterres d'arbustives, vivaces o rocalles, tenint sempre en compte que a l'hivern perd la part aèria. És molt útil allà on volguem un focus de color i també per donar floració al jardí a l'estiu i tardor, èpoques en que poques espècies mediterrànies estan en flor. Atrau les papallones. Densitat de plantació: 3-4 plantes/m2.

Jardinería: Planta de molt baix manteniment. Només cal, si és vol, retallar la part seca de la mata al final de la floració, coincidint amb l'arribada del període fred en que mort la part aèria.

Agrupacions:  Al·lòctones.  Persistents.  Caducifòlies.  Rocalles.