Cistus incanus (Cistus creticus)

Gènere: Cistus

Espècie: incanus (Cistus creticus)

Família: Cistàcies

Nom popular: Estepa menorquina

Distribució natural: Es troba a Còrsega, Sardenya, Sicília, la península d'Itàlia, nord d'Àfrica i les costes sud i est del Mar Negre i Crimea. També és present a Menorca (en brolles calcícoles i sòl lleugerament arenós) i, pel que fa a la Península Ibèrica, només en llocs puntuals d'Albacete i València (gorges del riu Júcar), entre 50-650 m s.n.m.

Humitat: Baixa

Insolació: sol o mitja ombra

Requeriments edàfics: Prefereix sòls calcaris i ben drenants.

PH: Tendència alcalina

Color A: Rosa/Malva

Floració: Primavera

Porte: Arbustiu (mata) (alçada: 30-140 cm; amplada: 30-140 cm)

Fulles: Persistents

Resistència al fred: Zona 8 (-12,2 a -6,7º C)

Característiques: Arbust erecte i molt ramós, amb les rames blanquinoses degut a l'abundància de pèls. Fulles entre ovals i oblongo-el·líptiques, amb el mage a vegades lleugerament ondulat, piloses per ambdues cares i revers amb els nervis molt marcats. Flors amb pètals rosa-porpra de base groguenca i marge denticulat; estan agrupades en inflorescències, tot i que n'hi poden haver de solitàries en les rames superiors.

Usos freqüents: Interessant en jardineria de baix manteniment en agrupacions d'arbustives i rocalles. Densitat de plantació: 3-4 plantes/m2.

Jardinería: Tolera les podes, però no dràstiques; les que es fan al final de la floració mantenen la planta més compacta i vigorosa. Requereix zones amb molt poc reg o bé estar implantada sobre terrenys ben drenants. Convé evitar les plantacions a ple estiu.

Agrupacions:  Autòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Adaptades a zones litorals.  Rocalles.