Cistus monspeliensis

Gènere: Cistus

Espècie: monspeliensis

Família: Cistàcies

Nom popular: Estepa negra

Distribució natural: S'estén per gairebé tota la Mediterrània. A la Península Ibèrica és general a l'est i meitat sud. Viu en brolles de les contrades mediterrànies marítimes, fins a 1000 m s.n.m.

Humitat: Baixa

Insolació: sol

Requeriments edàfics: Indiferent al tipus de sòl (calcari o silícic). Viu bé en sòls àcids de pissarres i en sòls fortament calcaris. Requereix un bon drenatge. Pot viure en sòls pobres en nutrients i matèria orgànica.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Blanc

Floració: Primavera

Porte: Arbust perenne, de branques erectes, molt ramificat, amb tiges i fulles vistoses que desprenen un aroma intens. Les fulles, estretes i de color verd fosc, contrasten amb les tiges brunes vermelloses. Floració blanca molt abundant. Les flors, de fins a 3 cm de diàmetre, s´agrupen en raïms terminals. Les fulles poden arribar a ser brunes negroses a finals d´estiu si la sequera i la calor són molt intenses (d´aquí li ve el nom d´estepa negra). És atractiva pels himenòpters. Té un creixement ràpid.

Fulles: Persistents

Resistència al fred: Zona 8 (-12,2 a -6,7º C)

Característiques: Tolera les podes, però no dràstiques; les que es fan al final de la floració mantenen la planta més compacta i vigorosa. Requereix zones amb molt poc reg, sobretot en les èpoques de calor (ja que poden aparèixer amb freqüència problemes de Botrytis), o bé estar implantada sobre terrenys ben drenants. Un excés de reg pot arribar a produir la mort de la planta. Convé evitar les plantacions a ple estiu.

Usos freqüents: En restauracions ambientals en els roquissars litorals, en garrigues seques i en talussos àrids i degradats. En jardineria de baix manteniment en agrupacions d'arbustives en els llocs secs i assolellats o en rocalles. S´ha de considerar en aquest cas la seva tendència a ennegrir a finals d´estiu si no disposa d'aigua. Apta també en jardineria a prop del mar. Densitat de plantació: 3-4 plantes/m2.

Agrupacions:  Autòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Adaptades a zones litorals.  Rocalles.