Cistus clusii

Gènere: Cistus

Espècie: clusii

Família: Cistàcies

Nom popular: Esteperola, romaní mascle, matafoc

Distribució natural: Es distribuiex pel nord d'Àfrica, sud d'Itàlia, Mallorca i les Pitiüses i és general al litoral i meitat sud de la Península Ibèrica. Viu en brolles, terrenys sorrencs i dunes de les contrades mediterrànies seques, fins a 1100 m s.n.m.

Humitat: Baixa

Insolació: sol

Requeriments edàfics: Viu bé en terrenys calcaris. Creix bé sobre sòls rocosos o sorrencs, ja que requereix terrenys drenants, y també pot viure en els que són pobres en matèria orgànica.

PH: Tendència alcalina

Color A: Blanc

Floració: Primavera

Porte: Arbustiu (alçada: 1 m; amplada: 80 cm)

Fulles: Persistents

Resistència al fred: Zona 8 (-12,2 a -6,7º C)

Característiques: Arbust perennifoli, amb branques erectes i fulles linears, molt semblants a les de romaní, verdes a l´anvers i albo-tomentoses al revers, amb el marge revolut. Fa abundants flors blanques, de fins a 2,5-3 cm d´amplada, agrupades en cimes terminals. És atractiva pels himenòpters. Té una velocitat de creixement mitja.

Usos freqüents: En restauracions ambientals en els roquissars litorals i sobre les dunes i reradunes costaneres. En jardineria de baix manteniment en agrupacions d'arbustives i rocalles, en llocs secs i assolellats, sobre sòls sorrencs o drenants. Molt útil en jardineria a prop del mar sotmesa a una forta influència marítima. Densitat de plantació: 3-4 plantes/m2.

Jardinería: Tolera bé les podes, però no dràstiques; les que es fan al final de la floració mantenen la planta més compacta i vigorosa. Suporta molt bé la sequera estival. Requereix zones amb molt poc reg, sobretot en les èpoques de calor (ja que poden aparèixer amb freqüència problemes de Botrytis), o bé estar implantada sobre terrenys ben drenants. Un excés de reg o de fertilitat del sòl produeix plantes massa tendres, sense consistència i, fins i tot, pot arribar a provocar la mort per asfíxia. No requereix esmenes en els sòls altament calcaris. Convé evitar les plantacions d'estiu.

Agrupacions:  Autòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Adaptades a zones litorals.  Dunes.  Rocalles.