Viburnum tinus

Gènere: Viburnum

Espècie: tinus

Família: Caprifoliàcies

Nom popular: Marfull, picabaralles, llorer bord, santjoanera

Distribució natural: Mediterrània occidental. A la Península Ibèrica es distribueix principalment per les contrades marítimes més o menys plujoses del sud i l'est. Viu en alzinars i en les màquies resultants de la seva degradació, fins als 1200 m s.n.m.

Humitat: Mitjana

Insolació: sol o mitja ombra

Requeriments edàfics: Indiferent al tipus de sòl (calcari o silícic). Viu bé en sòls argilosos, llimosos o relativament sorrencs, però requereix un bon drenatge. Pot viure en sòls pedregosos, però relativament profunds i prefereix els que no són excessivament pobres en nutrients.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Blanc

Floració: Hivern Primavera

Porte: Arbustiu (alçada: 2-3,5 m; amplada: 1,5 m)

Fulles: Persistents

Resistència al fred: Zona 7 (-17,7 a -12,3º C)

Característiques: Arbust de fullatge dens i molt ramificat. Fulles oposades, amples, coriàcies, verd obscures i brillants a l´anvers i més o menys pubescents al revers, amb els marges pilosos, que contrasten molt amb la floració blanca, conferint-li un caràcter molt ornamental. Les flors són petites, blanques, agrupades en grans inflorescències corimboses semblants a umbel·les. Pot florir tot el temps o en intervals, produint-se dues floracions (una al novembre-desembre i l´altra al març). Les branques joves sovint són enrogides. A la tardor, els fruits, de forma ovoide, són de color blau metàl·lic o gairebé negre. Les flors atreuen molt els lepidòpters i els fruits són molt atractius per als aucells.

Usos freqüents: En restauracions ambientals, en zones d´alzinars degradats i en talussos relativament ombrívols o humits. Pot usar-se també en proximitats de riberes. Apta per a jardineria de baix manteniment en zones no excessivament caluroses, tant al sol com a l´ombra, si disposa de sòl profund. Molt útil en zones enjardinades que reben regs ocasionals. Especialment interessant per a la formació de tanques o mitjanes. Densitat de plantació per tanques: 1-2 plantes/m.l.

Jardinería: Té uns certs requeriments hídrics, sobretot si es troba a ple sol en zones càlides. Prefereix rebre regs ocasionals durant l´estiu, tot i que tolera una certa sequera; en tot cas, és convenient disposar d´un bon drenatge. Admet molt bé la poda i el retall de les fulles; és preferible dur-la a terme tot just després de la floració, ja que si es fa abans florirà menys a l´any següent. Prefereix els sòls relativament rics en matèria orgànica i profunds. Si es fan aports d´adobs és preferible que siguin a la primavera. En general no pateix plagues ni malalties si es troba en un emplaçament adequat.

Agrupacions:  Autòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Medianas y setos.