Viburnum lantana

Gènere: Viburnum

Espècie: lantana

Família: Caprifoliàcies

Nom popular: Tortellatge, cartellatge

Distribució natural: Centre i sud d'Europa. A la Península Ibèrica es distribueix principalment pel nord d'Espanya (als Pirinieus i zones de mitja muntanya). Viu en boscos caducifolis poc humits, boixedes, etc, entre 150-2100 m s.n.m.

Humitat: Mitjana

Insolació: sol o mitja ombra

Requeriments edàfics: Indiferent al tipus de sòl (calcari o silícic). Viu bé en la majoria de sòls (argilosos, llimosos o relativament sorrencs), però requereix un bon drenatge. Pot viure en sòls pedregosos, però relativament profunds i preferiblement rics en matèria orgànica.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Blanc

Floració: Primavera

Porte: Arbustiu (alçada: 3-4 m; amplada: 2 m)

Fulles: Caduques

Resistència al fred: Zona 6 (-23,3 a -17,8º C)

Característiques: Arbust caducifoli, de fulles oposades, grosses, gruixudes, pubescents a l´anvers i densament tomentoses al revers. Quan arriba l´estiu agafen un to verd fosc. Es tornen d´un bru porpra molt ornamental a la tardor, abans de caure. De forma natural la planta sol adoptar un port relativament arrodonit, tot i que una mica desgarbat si no es poda adequadament. Es pot podar per a formar un petit arbret. La floració és vistosa i abundant, formant-se unes inflorescències corimboses grosses de color blanc. Forma fruits groc verdosos, passant a vermells a la maduresa, fins acabar negres. De vegades coincideixen els tres colors al mateix temps. Atreuen els aucells.

Usos freqüents: En restauracions ambientals, en zones de boscos caducifolis no excessivament humides. Apta per a jardineria, en zones assolellades o a mitja ombra i no excessivament seques. Molt interessant per la seva coloració tardoral. Molt útil en jardineria en zones fredes o de muntanya, i per formar tanques i mitjanes. Densitat de plantació en tanques: 1-2 plantes/m.l.

Jardinería: Té uns certs requeriments hídrics, sobretot si es troba a ple sol en zones càlides. Prefereix rebre regs ocasionals durant l´estiu, tot i que tolera una certa sequera; en tot cas, és convenient disposar d´un bon drenatge. Admet molt bé la poda i el retall de les fulles; és preferible dur-la a terme tot just després de la floració, ja que si es fa abans florirà menys a l´any següent. Prefereix sòls profunds i relativament rics en matèria orgànica. Si es fan aports d´adobs és preferible que siguin a la primavera. En general no pateix plagues ni malalties.

Agrupacions:  Autòctones.  Persistents.  Caducifòlies.  Aromátiques.  Medianas y setos.