Santolina chamaecyparissus subsp. magonica

Gènere: Santolina

Espècie: chamaecyparissus subsp. magonica

Família: Compostes

Nom popular: Camamil·la

Distribució natural: Endèmica de les Illes Balears, on viu en matollars espinosos i secs, des del litoral a la muntanya mediterrània, fins als 1400 m s.n.m.

Humitat: Baixa

Insolació: sol

Requeriments edàfics: Prefereix sòls calcaris. Té uns requeriments mínims en nutrients.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Groc

Floració: Primavera Estiu

Porte: Arbustiu (mata) (alçada amb flors: 50 cm; amplada: 50 cm)

Fulles: Persistents

Resistència al fred: Zona 8 (-12,2 a -6,7º C)

Característiques: Mata molt ramificada, que pot fer entre 20-50 cm d'alçada amb fulles dividides fins al nervi central (amb segments foliars molt petits), de 1,5-5 cm, que poden ser glabrescents o tomentoses i de color grisenc. Les flors són de color groc, totes tubulars, en capítols pedunculats i molt abundants, de manera que formen coixinets completament grocs a l'època de la florida. És més aromàtica que S. chamaecyparsissus ssp. squarrosa i aguanta millor els vents marins i les condicions arran de mar.

Usos freqüents: En massissos d'arbustives i aromàtiques, per fixar talussos i per fer vorades. Útil en enjardinaments a primera línea de mar. Densitat de plantació: 6-8 plantes/m2.

Jardinería: És recomanable una poda després de la floració per mantenir un port compacte. És convenient evitar regs excessius.

Agrupacions:  Autòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Aromátiques.  Adaptades a zones litorals.  Rocalles.