Rosa sempervirens

Gènere: Rosa

Espècie: sempervirens

Família: Rosàcies

Nom popular: Roser englantiner, englantina

Distribució natural: Habita a la regió medierrània i part de la costa atlàntica peninsular i francesa. A la Península Ibèrica s'estén per la majoria de les províncies costaneres i és més rara a les interiors. És freqüent a les Illes Balears (Mallorca, Menorca i Eivissa). Viu en alzinars i bardisses, fins als 1200 m s.n.m.

Humitat: Baixa o Mitjana

Insolació: sol o mitja ombra

Requeriments edàfics: Indiferent al tipus de sòl (calcari o silícic). Té uns requeriments mínims en nutrients.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Blanc

Floració: Primavera

Porte: Arbustiu (lianoide) (alçada: 5 m)

Fulles: Persistents

Resistència al fred: Zona 8 (-12,2 a -6,7º C)

Característiques: És un dels pocs rosers perennifolis. Les tiges són llargues i sarmentoses, rastreres o enfiladisses si troben un suport; estan provistes d'agullons falciformes. Les fulles són lleugerament coriàcies, glabres i brillants, formades per 5(3-7) folíols ovato-lanceolats, amb el marge finament asserrat. Les flors medeixen uns 2,5-5 cm de diàmetre, amb els pètals escotats a l'àpex, en forma de cor; estan disposades en inflorescències o bé solitàries. El fruit medeix 1 cm de diàmetre, ovoide o globós i de color vermell. Atreu els himenòpters.

Usos freqüents: Per restauracions ambientals en bardisses i, en jardineria de baix manteniment, per formar tanques espinoses (en cas de que tingui un suport). Densitat de plantació: 0,5-1 planta/m2 (per tanques: 1-2 plantes/m.l.).

Jardinería: Per restauracions ambientals en bardisses i, en jardineria de baix manteniment, per formar tanques espinoses (en cas de que tingui un suport). Densitat de plantació: 0,5-1 planta/m2 (per tanques: 1-2 plantes/m.l.).

Agrupacions:  Autòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Entapissants.  Enfiladisses.