Anthyllis cytisoides

Gènere: Anthyllis

Espècie: cytisoides

Família: Papilionàcies (lleguminoses)

Nom popular: Albada, botja de cuques

Distribució natural: Sud de França (Provença) i nord d'Àfrica (Marroc i Argèlia). A la Península Ibèrica es troba a l'est i al sud. També és present a les Illes Balears (excepte a Menorca). Viu en matollars termòfils oberts, a vegades en talussos, fins als 1300 m s.

Humitat: Baixa

Insolació: sol

Requeriments edàfics: Indiferent al substrat (calcari o silícic). Pot viure en sòls guixencs. Té preferència pels terrenys drenants. Suporta sòls pobres en nutrients i matèria orgànica.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Groc

Floració: Primavera

Porte: Arbustiu (alçada: 80-110 cm; amplada: 80 cm)

Fulles: Persistents

Resistència al fred: Zona 9 (-6,6 a -1,2º C)

Característiques: Arbust de rames més o menys erectes, d'aspecte blanquinós, piloses a les parts més joves. Fulles amb 1-3 folíols pilosos, més o menys ovalats, sovint glaucs; les inferiors són unifoliolades i les mitges trifoliolades, amb el folíol terminal més gran que els altres. Flors en fascicles d'(1)2-5(6), axil·lars, disposades en espigues de fins a 20 cm, terminals i més o menys laxes. Floreix de forma abundant, creant un efecte molt ornamental. Té un creixement ràpid.

Usos freqüents: Molt útil en la protecció de talussos inestables. En jardineria de baix manteniment pot utilitzar-se en agrupacions d'arbustives. Densitat de plantació: 1-3 plantes/m2.

Jardinería: És una planta amb pocs requeriments. No admet regs excessius i és necessari disposar-la en substrats ben drenants; tolera la sequera prolongada. Tolera també els sòls pobres. Un excés de reg o fertilitat del sòl pot produir plantes massa tendres o arribar a provocar la seva mort.

Agrupacions:  Autòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Adaptades a zones litorals.  Dunes.  Rocalles.