Pinus nigra

Gènere: Pinus

Espècie: nigra

Família: Pinàcies

Nom popular: Pinassa

Distribució natural: Originària del centre i sud d'Europa. A la Península Ibèrica viu entre els (50)800-1500(2000) m s.n.m, depenent de si ens trobem al nord de la península o a les muntanyes del sud. Forma boscos importants a la part inferior de l'estatge montà, sobretot a les contrades interiors, de clima continental.

Humitat: Mitjana

Insolació: sol

Requeriments edàfics: Indiferent al substrat, però amb preferència pels sòls calcaris. Suporta els que són pobres en nutrients i en matèria orgànica.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Sense interès ornamental

Floració: Primavera

Porte: Arbori (alçada: 30-40 m; amplada: 4-8 m)

Fulles: Persistents

Resistència al fred: Zona 7 (-17,7 a -12,3º C)

Característiques: Pi de copa molt variable: ovoide, columnar, aparasolada o irregular (piramidal quan són joves). Tronc més o menys recte, d'escorça grisenca o blanquinosa. Fulles aciculars, de color verd intens, flexibles. Les pinyes són ovoides, solitàries o en grups de 2 o 3, en disposició horitzontal o lleugerament inclinades, de color marró vermellós o marró groguenc. És una espècie amb diferents variants geogràfiques, difícils de separar.

Usos freqüents: En parcs i jardins, i restauracions ambientals.

Jardinería: Planta amb pocs requeriments. És molt resistent a la sequera i al fred.

Agrupacions:  Autòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Arbòries.