Pinus halepensis

Gènere: Pinus

Espècie: halepensis

Família: Pinàcies

Nom popular: Pi d’en Llorens, pi cecilia

Distribució natural: Es distribueix per zones puntuals de Mallorca, Menorca i Eivissa, on es troba en terrenys prèviament cultivats, ja sigui en rodals o com a individus aïllats. De moment no se n’ha trobat cap exemplar en zones naturals no intervingudes per l’home.

Humitat: Baixa o Mitjana

Insolació: sol

Requeriments edàfics: Prefereix sòls calcaris. Pot viure en terrenys guixencs. S'adapta bé a sòls extremadament pobres, degradats i esquelètics. Suporta sòls pobres en nutrients i en matèria orgànica.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Sense interès ornamental

Floració: Primavera

Porte: Arbori (alçada: 15m)

Fulles: Persistents

Resistència al fred: Zona 8 (-12,2 a -6,7º C)

Característiques: Són pins de forma fastigiada, amb rames normalment erectes que s’aproximen al tronc. Es diferencia també de Pinus halepensis per les acícules més agudes, més curtes, una mica més canaliculades i punxants, així com per la disposició d’aquestes a l’extrem de les rametes. Les pinyes són més curtes i proporcionalment més amples. La fusta és més flexible. De totes maneres, el que diferencia principalment aquesta varietat de Pinus halepensis i la que li dóna interès ornamental, és la forma fastigiada.

Usos freqüents: En parcs i jardins, com a arbre aïllat o formant grups. Degut al seu port és molt interessant com a arbre d’alineació.

Jardinería: Té els mateixos requeriments que Pinus halepensis i també aguanta molt bé la sequera. L’ataquen les mateixes plagues que a Pinus halepensis.

Agrupacions:  Autòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Arbòries.  Adaptades a zones litorals.  Medianas y setos.