Olearia scilloniensis

Gènere: Olearia

Espècie: x scilloniensis

Família: Compostes

Distribució natural: Planta híbrida originària d’espècies de Nova Zelanda.

Humitat: Baixa o mitjana

Insolació: Sol o mitja ombra

Requeriments edàfics: Indiferent a la natura àcida, neutre o bàsica del substrat. S’adapta molt bé en sòls molt diversos tot i que prefereix els de textura sorrenca o franca. Viu bé en sòls fortament calcaris. Prefereix sòls no excessivament pobres i amb certa riquesa en fòsfor. Requereix substrats ben drenats. Accepta una certa humitat del sòl i també períodes de sequera.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Blanc

Floració: Primavera

Porte: Planta arbustiva perenne de fins a 1-2 m d’alçada i de fins a 1-2 m d’amplada, d’aspecte arrodonit en la maduresa.

Fulles: Perennes

Resistència al fred: Zona 8 (-12,2 a -6,7º C)

Característiques: Planta arbustiva perenne de fins a 1-2 m d’alçada i 1-2 m d’amplada, d’aspecte arrodonit i compacte en la maduresa. Fulles de color verd fosc a l’anvers i pàl·lides i amb un borró platejat a l’envers, el·líptico-oblongues de fins a 10 cm de llarg. La seva floració molt abundant i vistosa s’allarga tota la primavera, amb flors en corimbe de fins a 6 cm de diàmetre, les ligulades blanques, les tubulars formant un botó de color groc cremós al centre. Les flors són fragants.

Usos freqüents: Apte per a jardineria de baix manteniment, en zones seques i assolellades, i en zones de forta influència marítima, a prop de la costa. Molt útil per a formar massissos de flors en la major part de jardins urbans, tant a ple sol com a mitja ombra. Apte per a parterres, bordures, tanques, grans contenidors. Molt útil com a cobressol formant masses denses i com a protectora i estabilitzadora de terres remogudes i amb cert pendent, talussos, etc, sobretot en substrats sorrencs. Molt interessant per als insectes polinitzadors, particularment abelles i papallones.

Jardinería: Requereix ple sol i una protecció contra els vents freds i secs (de tramuntana). Prefereix els adobs rics en fòsfor.

Agrupacions:  Al·lòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Adaptades a zones litorals.  Entapissants.  Medianas y setos.