Zizyphus jujuba

Gènere: Zizyphus

Espècie: jujuba

Família: Ramnàcies

Nom popular: Jinjoler, jínjol.

Distribució natural: Originària del sud i est assiàtic (India i Xina). Va ser introduïda posteriorment al nord d’Africa i Síria fa 4000 anys. A través del Sahara arribà a la costa amrroquí, d’on va passar a la Península Ibèrica mediterrània. A València, Catalunya i les illes Balears va ser una planta molt habitual fins que s’abandonà el cultiu. Present actualment al sud d’Europa, zona mediterrània, de forma esporàdica.

Humitat: Baixa o mitjana

Insolació: Sol o mitja ombra

Requeriments edàfics: Indiferent a la natura àcida, neutre o bàsica del substrat. S’adapta molt bé en sòls molt diversos tot i que prefereix els de textura sorrenca o franca. Viu bé en sòls fortament calcaris. Prefereix sòls no excessivament pobres i amb certa riquesa en fòsfor. Requereix substrats ben drenats. Accepta una certa humitat del sòl i també períodes de sequera.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Groc

Floració: Primavera Estiu

Porte: Arbre o arbust caducifoli de 1-2,5 m d’alçada a més de 10 m. De tronc molt recte farcit de grops i escorça molt marcada i estriada. La ramificació és molt densa i espinosa.

Fulles: Caduques

Resistència al fred: Zona 7 (-17,7 a -12,3º C)

Característiques: Arbre o arbust caducifoli segons les condicions d’humitat en les que creix la planta, de 1-2,5 m d’alçada a més de 10 m. De tronc molt recte farcit de grops i escorça molt marcada i estriada. La ramificació és molt densa, i està dotada de fortes espines, com a adaptació natural per a protegir-se dels hervíbors. Presenta branquillons de color verdós en zigazaga i que pengen. Les fulles, de color verd fosc brillant a l’anvers i de color verd clar brillant al revers, escassament peciolades, alternades, coriàcies, de 2 a 7 cm de llargària, de forma oblonga a oval-lanceolada amb el marge finament dentat i l’àpex agut o arrodonit, tenen tres nervis principals longitudinals i presenten dues estípules espinoses a la base. A l’hemisferi nord floreix entre abril i agost. Les flor són petites, poc vistoses, de color groc verdós i de 3-4 mm de diàmetre, pentàmeres, verdoses i situades en agrupacions cimoses de 2 a 3 al llarg de les branques, amb un petit peduncle comú a l’axil·la de les fulles. El fruit és el jínjol, una drupa comestible amb aspecte d’oliva, de 2-3 cm de llargària, d’el·lipsoidal a globosa, amb una sola llavorLa seva pell va de verd clar a bru vermellós quan madura, la polpa és de verd clar a grogós, dolça i comestible.

Usos freqüents: Molt interessant en jardineria, tant en la seva forma arbòria molt ornamental de tronc molt recte i capçada espessa, com en forma arbustiva densa i de fullam atapeït, d’un verd viu. Apte per a jardineria urbana, en alineacions arbòries o com a arbre aïllat, i en tanques i mitjanes com a arbust, o en jardins de baix manteniment. Usat des d’antic en cultius per a l’obtenció dels jínjols, bàsicament en climes temperats o calents. La fusta és usada per a l’elaboració d’instruments musicals.

Jardinería: Viu bé en condicions de mitja ombra, però per a ser productiva requereix insolació directa la major part del dia. Tot i que es cultiva en climes càlids tolera els freds si no són molt intensos. És aconsellable plantar-la en terrenys drenants. Agraeix els regs en el període de vegetació, la qual cosa té un gran efecte sobre el seu desenvolupament arbori o arbustiu. Les diverses varietats es poden empeltar.

Agrupacions:  Al·lòctones.  Persistents.  Caducifòlies.  Arbòries.  Medianas y setos.