Cotoneaster lacteus

Gènere: Cotoneaster

Espècie: lacteus

Família: Rosàcies

Distribució natural: Originària del sudoest de la Xina. A Austrália i zones de Califòrnia es troba naturalitzada i gairebé es comporta com a invasora.

Humitat: Baixa o Mitjana

Insolació: Sol o Mitja ombra

Requeriments edàfics: Pot viure en sòls àcids, neutres o bàsics. Tolera diversos tipus de substrats (sorres, margues, argiles) si te un bon drenatge.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Rosa/Malva

Color B: Blanc

Floració: Estiu

Porte: Arbust de fulla perenne, de fins 3 m d'alçada, de branques arquejades que li confereixen un porte obert.

Fulles: Perennes

Resistència al fred: Zona 6 (-23,3 a -17,8º C)

Característiques: Arbust de fulla perenne, de fins 3 m d'alçada, de branques arquejades molt flexibles, brunes vermelloses. Les branques joves són velloses, de color blanquinós que amb el temps canvia a groguenc. Fulles de 3-6 cm de llarg de color verd fosc a l'anvers, amb un borró gris clar a l'envers, ovado-lanceolades, de nervis marcats. Flors rosades, hermafrodites, petites (5 mm de diàmetre aprox.) i corol•la rosàcia amb nombrosos estams, que s'agrupen en corimbes. Floreix a l'estiu en inflorescències en grups de 3-20. Fruits vermell rogenc, ovoides, petits (menys de 10 mm de diàmetre), que contenen dues llavors, amb pèls blanquinosos, agrupats en grans raïms vistosos, que maduren durant l'hivern.

Usos freqüents: Es tracta d'una planta melífera que atrau les abelles. Arbust molt atractiu per la seva floració, el seu fullam i especialment per la seva fructificació entre tardor i hivern. S'usa com a exemplar aïllat o en grups, en bardisses i mitjanes. Forma bardisses molt atractives. Adaptació a gran varietat de condicions climàtiques i edàfiques, en zones relativament seques o humides i exposades al sol o a mitja ombra (tot i que la producció de flors i fruits és més prolífica al sol). Molt útil en zones força fredes (fins -15º C).

Jardinería: És convenient disposar d'un bon drenatge del sòl. No requereix retall en bardisses ni en mitjanes, tot i que tolera molt bé tant la poda com el retal, i en qualsevol època de l'anyl. En jardins és preferible un retall per a donar-li forma en un inici. És convenient evitar les zones exposades al nord en els jardins. Precisa protegir-la del vents intensos. Pot estar subjecte al foc bacterià. També pot patir per àfids i cotxinilles.

Agrupacions:  Al·lòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Medianas y setos.