Corylus avellana

Gènere: Corylus

Espècie: avellana

Família: Betulàces

Nom popular: Avellaner

Distribució natural: S'estén àmpliament per tot Europa. General a la Península Ibèrica, però abundant sobretot a la meitat nord. Viu en barrancs, boscos caducifolis i boscos humits prop de torrents o rius. També es troba cultivat a les contrades mediterrànies marítimes. A les Balears és cultivada i rarament subespontània. Arriba fins als 1900 m s.n.m

Humitat: Mitjana o Alta

Insolació: sol o mitja ombra

Requeriments edàfics: Indiferent al tipus de sòl (calcari o silícic), tot i que prefereix els que no són excessivament alcalins. Prefereix sòls no massa pobres.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Groc

Floració: Hivern Primavera

Porte: Arbori - arbustiu (alçada: 3-5 m; amplada: 3-4 m)

Fulles: Caduques

Resistència al fred: Zona 7 (-17,7 a -12,3º C)

Característiques: Arbre o bé arbust ramificat des de la base. Fulles amples, obovades, dentades. Comença la floració abans de la brotada. Les flors masculines, en forma d'aments pènduls, son força ornamentals; les femenines es formen en glomèruls. El fruit és l'avellana. És de fàcil imlantació i creixement relativament ràpid si disposa d'humitat edàfica.

Usos freqüents: Cultivada tant pels fruits com per la fusta. En restauracions ambientals en zones de boscos humits i caducifolis, en bardisses, a les proximitats de zones humides. Apte també per a formar tanques, a una densitat de plantació de 1-2 plantes/m.l.

Jardinería: Requereix regs ocasionals; fins i tot tolera un cert embassament del substrat en períodes curts. Prefereix sòls profunds. Tolera molt bé la poda. Suporta molt bé les gelades hivernals.

Agrupacions:  Autòctones.  Persistents.  Caducifòlies.  Arbòries.  Zones humides i aquàtiques.  Medianas y setos.