Coronilla valentina glauca
Gènere: Coronilla
Espècie: valentina subsp. glauca
Família: Papilionàcies (lleguminoses)
Nom popular: Carolina, coronil·la glauca
Distribució natural: Per diferents punts de la regió mediterrània. Tant a la Península Ibèrica com a les Balears (Mallorca i Menorca) està cultivada com a ornamental i moltes vegades es troba subespontània o naturalitzada, fins als 600 m s.n.m.
Humitat: Baixa
Insolació: sol
Requeriments edàfics: Indiferent al tipus de sòl (calcari o silícic); tolera bé els sòls fortament calcaris. Requereix sòls lleugers i ben drenants i viu bé en els que són rocosos o pedregosos. Pot créixer també en substrats pobres en nutrients i matèria orgànica.
PH: Sense tendència limitant
Color A: Groc
Floració: Primavera Tardor
Porte: Arbustiu (alçada: 1 m; amplada: 1 m)
Fulles: Persistents
Resistència al fred: Zona 4 (-34,4 a -28,9º C)
Característiques: Arbust perenne, molt ramificat, amb branques més o menys tortuoses, que forma mates compactes i bastant arrodonides. Fulles dividides en foliols, glabres, glaucs, molt característics i ornamentals. La floració és molt vistosa i abundant. Les inflorescències tenen 4-12 flors de color groc molt viu. Atreu els himenòpters.
Usos freqüents: En restauracions ambientals en talussos secs i pedregosos i en terrenys degradats, secs i assolellats. Molt útil en jardineria de baix manteniment, en zones seques i assolellades, talussos secs, en roquissars i en terrenys degradats, formant agrupacions d'arbustives i vorades. Molt apta també per a jardineria a prop de la costa. Densitat de plantació: 1-2 plantes/m2. Es recomana evitar plantacions prop d'espais naturals, on en alguns casos pot arribar a comportar-se com a invasora. En aquest cas, podria substituir-se per Genista monspesulana, Genista linifolia, Genista umbellata, Spartium junceum o Medicago arbórea.
Jardinería: Requereix zones amb molt poc reg o nul, sobretot en les èpoques de calor (ja que poden aparèixer amb freqüència problemes de Botrytis), i estar implantada sobre terrenys lleugers i ben drenants. Un excés de reg pot produir plantes massa tendres i arribar a provocar la mort per asfíxia. Tolera bé les podes, però no dràstiques; les de finals de temporada mantenen la planta més compacta i vigorosa. Convé evitar les podes i les plantacions a l´estiu.
Agrupacions:
Al·lòctones.
Persistents.
Perennifòlies.
Adaptades a zones litorals.
Rocalles.