Alnus glutinosa

Gènere: Alnus
Espècie: glutinosa
Família: Betulàcies
Nom popular: Vern, arbre negre, lladern, morera borda, mosquiter.
Distribució natural: Originari de quasi tota Europa, incloent-hi la Gran Bretanya i Fennoscàndia, i del sud-est d'Àsia. Introduïda a Amèrica. Viu en zones molt humides, generalment en la ribera dels rius o canals de regadiu, on formen les vernedes. Són molt corrents a la Cerdanya a les vores dels rierols i canals. De 0 a 1300 m.s.m.
Humitat: Alta
Insolació: Sol, Mitja ombra o Ombra
Requeriments edàfics: Indiferent a la natura àcida, neutre o bàsica del substrat. Requereix sòls molt humits permanentment, i fins i tot embassats.
PH: Sense tendència limitant
Color A: Morat/Porpra/Fúcsia
Color B: Bru
Floració: Estiu
Porte: Arbre de mida mitjana, de 17 a 22 m d’alçada, però que pot arribar a 30 m. Tronc recte de fins a 60-70 cm de diàmetre. La forma de la capçada és regular en els adults, i piramidal en els joves, força cobertes de fulles.
Fulles: Caducifoli
Resistència al fred: Zona 3 (-40,0 a -34,5º C)
Característiques: Arbre monoic caducifoli de mida mitjana, normalment de 17 a 22 m d’alçada, peró que pot assolir els 30 m d'alçada, amb un tronc de fins a 60-70 cm de diàmetre. Escorça llisa grisosa o bruna, verdosa en els exemplars joves. No forma arrel principal diferenciada, les secundàries són horitzontals i les terciàries verticals i amb funció de subjecció. De fulles arrodonides de 4-10 cm de llargària, resinoses (glutinoses) quan són joves igual que passa amb els borrons. La floració és del tipus monoic amb flors masculines amb forma d'aments cilíndrics i vermellosos i flors femenines similars a petites pinyes. Les flors apareixen a l’estiu i maduren a finals de l’hivern següent. Les llavors són alades. Crea simbiosi en les seves arrels amb bacteris que li proporcionen nitrògen.
Usos freqüents: En els països nòrdics s’ha utilitzat des d’antic per a fixar dunes, gràcies al seu sistema radical i la seva capacitat de fixar nitrògen, on és una espècie colonitzadora. És útil com a tallavents en zones humides. Molt apte en zones embassades fins i tot permanentment. Molt interessant en jardineria pel seu potencial ornamental, de fullam dens i fosc.
Jardinería: Arbre amb requeriments mínims si disposa d’humitat permanent a les seves arrels. En aquest cas tolera condicions tant de sol com ombrívoles. No presenta problemes greus de plagues ni malalties.
Agrupacions:  Autòctones.  Persistents.  Caducifòlies.  Arbòries.  Zones humides i aquàtiques.  Medianas y setos. 

Aquest espai web utiliza  cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí

Accepto