Alnus cordata

Gènere: Alnus

Espècie: cordata

Família: Betulàcies

Nom popular: Vern napolità, vern italià.

Distribució natural: És una espècie endèmica del sud d’Itàlia, incloent Serdenya i Còrsega, on malgrat tot no s’ha propagat uniformement. Viu des de les planes fins els 1300 m.s.m.

Humitat: Mitjana o Alta

Insolació: Sol o mitja ombra

Requeriments edàfics: Viu bé en sòls lleugerament àcids o bàsics, tot i que prefereix els moderadament neutres. Tolers molt bé els sòls molt pobres gràcies a la seva capacitat de fixació de nitrògen. Pot viure en terrenys embassats i amb drenatge defectuós. Viu en argiles, llims o substrats sorrencs o francs.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Groc

Color B: Morat/Porpra/Fúcsia

Floració: Primavera

Porte: Arbre de capçada cònica i densa, de mida mitjana que assoleix els 17-25 m d’alçada (excepcionalment els 28 m), amb un tronc de fins 70-100 cm de diàmetre. La capçada pot arribar a 4-8 m de diàmetre.

Fulles: Caduques

Resistència al fred: Zona 5 (-28,8 a -23,4º C)

Característiques: Arbre de creixement ràpid de mida mitjana que assoleix els 17-25 m d’alçada, amb un tronc de fins 70-100 cm de diàmetre. Les fulles, de color verd brillant, són caduques, però amb una temporada molt llarga, d’abril a desembre a l’hemisferi nord, alternes, cordiformes, de 5-12 cm de llargària i amb un marge finament serrat. Floreix a partir de març. Aments masculins en grups de 3(-5), de fins 2,5 cm de llarg, cilíndrics, de color porpra pàl·lid, que es tornen daurats i s’allarguen fins 7-10 cm al final de la polinització. Aments femenins en grups de 1-2 sobre un peduncle gruixut de 2-5 cm de llarg. La pinya (d’aparença similar a la de la conífera) madura a la tardor. Les llavors petites amb ales es dispersen al llarg de l’hivern, deixant l’antic “con” llenyós i negrós a l’arbre durant un any. És capaç de fixar nitrògen de l’aire.

Usos freqüents: Es cultiva amb facilitat en parcs i jardins, ja que tolera molt bé la contaminació ambiental, amb un gran potencial ornamental pel seu fullam dens i brillant. Viu molt bé en zones humides. Interessant pel seu desenvolupament ràpid. Apte per a repoblacions de marges de rius en terres de mala qualitat. Serveix com a tallavents.

Jardinería: Arbre amb poc requeriments. Admet la poda severa. No requereix sòls amb drenatge adequat, i fins i tot tolera els embassaments. No requereix esmenes ni aportacions d’adobs al substrat. En sòls de pH elevat es pot produir clorosi. No pateix per plagues o malalties greus. Controlar l’oidi o els atacs per àfids.

Agrupacions:  Al·lòctones.  Persistents.  Caducifòlies.  Arbòries.  Zones humides i aquàtiques.