Koelreuteria paniculata

Gènere: Koelreuteria

Espècie: paniculata

Família: Sapindàcies

Nom popular: Saboner de la Xina, fanalets.

Distribució natural: Originària de la Xina, naturalitzada a Corea i Japó. A l’est dels EEUU i particularment a Florida es considera una espècie invasora.

Humitat: Baixa o Mitjana

Insolació: Sol o Mitja ombra

Requeriments edàfics: Indiferent a la natura àcida, neutre o básica del sòl. Prefereix sòls profunds, fèrtils i ben drenats. Tolera bé la sequera, les temperatures elevades i una certa salinització del substrat.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Groc

Floració: Estiu

Porte: Arbre caducifoli de mida mitjana, d’entre 10 i 12 m d’alçada, de capçada ampla i arrodonida en forma de cúpula.

Fulles: Caduques

Resistència al fred: Zona 8 (-12,2 a -6,7º C)

Característiques: Arbre caducifoli de fins 10-12 m d’alçada, de capçada ampla i en forma de cúpula, de creixement relativament lent. Tronc fisurat longitudinalment, de color bru grisaci o negrós. De fulles alternes imparipinnades, de 15-40 cm de llargària, rarament fins 50 cm, amb 7-15 foliols de 3-8 cm de llargària, de marge bilobat irregularment dentats, que tornen de color groc viu a la tardor. Flors grogues a l’estiu amb 4 pètals d’organització assimètrica amb una taca vermella-ataronjada a la base, que es desenvolupen formant una gran panícula terminal de 20-40 cm de llargària. El fruit és una capsula de 3-6 cm de llargària i 2-4 cm d’amplada, verda i que es torna ataronjada-rosada quan madura a la tardor, i que conté vàries llavors bru foc a negre, de 5-8 mm de diàmetre.

Usos freqüents: Poc exigent i molt apte per a zones ajardinades gràcies al seu potencial ornamental en diferents èpoques de l’any: aparença estètica de les fulles en primavera i estiu, floració vistosa a l’estiu, fulles acolorides a la tardor, beines de color a la tardor i part de l’hivern. Apte per a alineacions en passejos, o de forma aïllada en zones urbanes o en patis i petits jardins. És molt útil en zones de carrers d’aceres no gaire amples. Tolera molt bé les condicions de sequera i la contaminació.

Jardinería: Requereix protecció dels freds forts quan és jove. La poda de formació i manteniment han de ser lleugeres. En general per la seva estructura natural no requereix podes. S’han d’evitar els talls en excés per la seva facilitat de necrosi. Pot patir atacs de la mosca blanca. La fusta és fràgil i les branques es poden trencar sota l’efecte dels vents forts o les acumulacions de neu sobre la capçada.

Agrupacions:  Al·lòctones.  Persistents.  Caducifòlies.  Arbòries.