Lavandula lanata

Gènere: Lavandula

Espècie: lanata

Família: Labiades

Nom popular: Lavanda d’Andalucia.

Distribució natural: Endèmica del sud de la Península Ibèrica. Apareix en zones subalpines de la Serrania de Ronda i en Serres d’Andalucia oriental en hàbitats secs entre roques calçaries i dolomies entre 400-1800 m. Freqüentment associades a Erinacea anthyllis i Genista triacanthos. També apareix a la zona oromediterrània de Serra Nevada amb les condicions ecològiques de neu a l’hivern i calor i vent a l’estiu. A baixes altures forma part de la vegetació esclerofil·le del sotobosc de pinars de Pinus nigra i Pinus pinaster i alzinars, i s’associa a Phlomis citrina, Salvia lavandulifolia i Stachys germanica ssp. lusitanica. A la regió de Murcia està present a la Serra del Gigante i al Cabezo de la Jara (Puerto Lumbreras).

Humitat: Baixa

Insolació: Sol

Requeriments edàfics: Creix en dolomies i entre roques calcàries. Viu bé en tot tipus de substrats calcaris drenants.

PH: Tendència alcalina

Color A: Lila

Floració: Estiu

Porte: Mata perenne de tija llenyosa a la base i molt ramificada, de 20-60 cm d’alçada i fins a 1 m en floració.

Fulles: Perennes

Resistència al fred: Zona 7 (-17,7 a -12,3º C)

Característiques: Mata de 20-60 cm d’alçada (i de fins a 1 m en floració) revestida d’una borra blac grisosa densa. De tija llenyosa a la base i molt ramificada, amb fulles oposades, lanceolades i senceres, revolutes. Floreix a finals de primavera i al llarg de l’estiu amb una intensa fragància balsàmica. Forma espigues terminals estretes, de flors hermafrodites. De bràctees linears o lanceolades-linears que donen pas a flors de corol·la lila.

Usos freqüents: Es pot usar en massissos florals, bordures, tanques baixes i en diferents combinacions de color amb altres espècies. També és interessant per a crear contrastos de textura i volum amb altres arbustives de baixa alçada. Es combina molt bé amb bulboses, i amb Chamaerops humilis, entre d’altres. Molt útil en jardins rocosos i en qualsevol substrat calcari drenant, en condicions de freds hivernals i calor, sequera i vent estivals. Viu bé en condicions urbanes i en contenidors. També s’utilitza com a estabilitzadora de talussos.

Jardinería: És convenient dur a terme de tant en tant una poda amb la finalitat d’evitar l’envelliment de la mata i per a que el seu porte no es faci excessiu.

Agrupacions:  Autòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Aromátiques.  Entapissants.  Medianas y setos.  Rocalles.