Hypericum calycinum
Gènere: Hypericum
Espècie: calycinum
Família: Gutíferes
Nom popular: Herba de St. Joan
Distribució natural: Originària del surest d'Europa i suroest d'Àssia. A tota la zona mediterrània, fins la costa del mar Negre búlgar i turc.
Humitat: Baixa o Mitjana
Insolació: Sol o Mitja ombra
Requeriments edàfics: Indiferent a la natura àcida, neutre o bàsica del sòl. Tolera un ampli espectre de tipus de substrats, tot i que prefereix els franco-arenosos.
PH: Sense tendència limitant
Color A: Groc
Floració: Estiu
Porte: Arbust baix estolonífer, de tiges procumbents i ascendents, d'aproximadament 1 m d'açada i 1,2 m d'amplada.
Fulles: Caduques
Resistència al fred: Zona 5 (-28,8 a -23,4º C)
Característiques: Arbust baix estolonífer, de tiges quadrangulars procumbents i ascendents, d'aproximadament 1 m d'alçada i 1,2 m d'amplada. Les fulles són caduques, de color verd viu quan creix al sol, verd groguenc a l'ombra, ovades i oposades. Floreix abundosament entre juliol i agost. Les flors són solitàries o en grups de fins a tres, de 3-5 cm de diàmetre, d'un ric color groc, amb 5 pètals i nombrosos estams grocs.
Usos freqüents: Molt útil com a cobresol per a formar denses catifes gràcies als seus rizomes subterranis, en parterres i en bordures. També és apta en jardins de roques. Útil per a l'estabilització de talussos o terres en pendent. Útil per a plantar sota els arbres, ja que viu bé en condicions de mitja ombra i les seves arrels no pateixen la competència dels arbres o arbusts.
Jardinería: El desenvolupament dels rizomes es veu afavorit en sòls francs o sorrencs, no excessivament secs. Tot i que viu bé a mitja ombra, el desenvolupament de la floració no és tan espectacular. En climes càlids pot conservar la fulla a l'hivern. És recomenable una forta poda arran a l'hivern per tal de renovar la planta i induir un nou creixement i la propagació de les tiges subterrànies. No pateix problemes greus de plagues o malalties.
Agrupacions:
Al·lòctones.
No persistents.
Caducifòlies.
Entapissants.
Rocalles.