Hesperaloe parviflora

Gènere: Hesperaloe

Espècie: parviflora

Família: Asparagàcies

Nom popular: Samandoque, yucca vermella.

Distribució natural: Originària del desert de Chihuahua, l'est i sud de Texas, i entre sud i nordest de Mèxic a la zona de Coahuila.

Humitat: Baixa

Insolació: Sol

Requeriments edàfics: Indiferent a la natura àcida, neutre o bàsica del substrat. Pot créixer en sòls molt pobres o moderadament fèrtils. Requereix un terreny fortament drenant. No tolera bé l'excés d'humitat del sòl a l'hivern.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Rosa/Malva

Color B: Groc

Floració: Primavera Estiu

Porte: Herba perenne de fulles cintiformes arquejades disposades en roseta, de 90-120 cm d'alçada amb les tiges floríferes, i de fins 60-90 cm d'amplada.

Fulles: Perennes, llargues i coriàcies, no espinoses.

Resistència al fred: Zona 5 (-28,8 a -23,4º C)

Característiques: Herba perenne de fulles estretes cintiformes coriàcies i arquejades amb una franja de pèls filiformes blancs al llarg dels seus marges, que creixen en rosetes basals. Són de color verd oliva a blavós passant a un to bru bronzejat en l'època de freds hivernals. Les inflorescències es formen des de finals de primavera a mitjans d'estiu en tiges floríferes de fins 1,5 m d'alçada. Les flors, que neixen en la pròpia tija florífera, tenen forma tubular, de color rosa vermellós amb interior groc daurat.

Usos freqüents: Planta molt popular en la xerojardineria a Califòrnia i suroest dels EEUU. Molt útil en zones molt seques i de calors extremes. Bona alternativa als Agave i Yuca en els jardins per la seva absència d'espines. Molt interessant per la seva abundosa floració estival i per l'aspecte ornamental i escultural del deu fullam tant a l'hivern com en els periodes vegetatius. Molt apte per a rocalles, graves i sòls pedregosos i pobres en zones àrides. Usat en bordures i parterres i formant mases denses com a cobresol. Molt atractiva per a les abelles i papallones.

Jardinería: Requereix un bon drenatge del substrat. Una vegada establerta no requereix cap tipus d'aport d'aigua, tot i que algún reg estival incentiva la producció de flors. Es poden eliminar les tiges floríferes una vegada finalitzada la floració a la tardor. Evitar els regs a l'hivern. Pot patir per cotxinilles. És susceptible de patir pugó durant el temps de floració. És una planta tòxica per ingestió.

Agrupacions:  Al·lòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Entapissants.  Rocalles.