Ephedra altissima

Gènere: Ephedra

Espècie: altissima

Família: Efedràcies

Nom popular: Efedra

Distribució natural: Originària de la zona mediterrània al Sud d'Europa i el Nord d'Àfrica: Algèria, Líbia, Marroc i Tuníssia. També a Malta i a les Illes Canàries. Viu entre els 10i 700 m.s.m, freqüentment en pendents calcaris rocallosos. Es troba naturalitzada a Califòrnia , als EEUU.

Humitat: Baixa o Mitjana

Insolació: Sol o Mitja ombra

Requeriments edàfics: Tolera els sòls neutres o bàsics. Viu molt bé en substrats fortament calcaris. Suporta bé els sòls argilosos i els sòls secs, així com els pedregosos o rocosos.

PH: Tendència alcalina o neutre

Color A: Groc

Floració: Hivern Primavera

Porte: Arbust perenne dens de tiges junciformes, de fins a 1 m d'alçada per 1 m d'amplada.

Fulles: Reduïdes a esquames diminutes.

Característiques: Arbust diòic perenne de brancam dens de fins 1 m d'alçada, de fulles rudimentàries reduïdes a esquames sense capacitat de fotosíntesi, la qual es restringeix a les tiges junciformes verdes, que amb el temps es tornen llenyoses. Floreix entre febrer i maig, de color groc. L'època de fructificació és entre abril i maig. Els fruits en forma de con (que només apareixen en els peus femenins) són de color vermell, carnosos, atractius per als animals.

Usos freqüents: Molt útil en jardins de baix manteniment, en zones exposades al sol i seques. Apta en sòls fortament calcaris, en pendents pedregosos i en rocalles. Interessant en masses com a cobrisol, i en bordures, tanques i mitjanes.

Jardinería: Requereix un sòl ben drenat. No requereix aports d'aigua més que ocasionalment una vegada establerta. Tolera la poda a finals d'hivern, la qual és aconsellable per a eliminar-ne les tiges seques i controlar l'expansió de l'arbust.

Agrupacions:  Al·lòctones.  Persistents.  Entapissants.  Medianas y setos.  Rocalles.