Eryngium planum

Gènere: Eryngium

Espècie: planum

Família: Umbel·líferes

Distribució natural: Originària d'Europa Central i sudest d'Àssia Central.

Humitat: Baixa

Insolació: Sol

Requeriments edàfics: Indiferent a la natura àcida, neutre o bàsica del substrat. Requereix especialment un sòl ben drenant. Viu bé en terrenys sorrencs o pedregosos, i tolera les argiles si disposa d'un bon drenatge. Pot viure en sòls pobres. Els seu desenvolupament radical és potent i prefereix sòls profunds.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Blau

Floració: Estiu

Porte: Planta herbàcia perenne que creix fins els 50 cm d'alçada, de tiges força ramificades.

Fulles: Perennes

Resistència al fred: Zona 4 (-34,4 a -28,9º C)

Característiques: Planta herbàcia perenne que creix fins els 50 cm d'alçada, de tiges força ramificades de color argentat blavós. De fulles oblongues verd fosc. Floreix a l'estiu en nombrosos caps florífers blaus de forma cònica envoltat de bràctees punxegudes.

Usos freqüents: Molt apta per a ajardinaments prop de la costa, amb forta influència marítima. Es pot usar com a peus aïllats o en agrupacion denses. Molt útil en bordures i parterres, en jardineria de baix manteniment i en rocalles o sòls molt pedregosos o de graves, on hi ha poca disponibilitat hídrica i forta o molt forta insolació. Te un interés ornamental especial a l'estiu, l'època més desfavorable dels jardins secs, gràcies a la seva coloració i floració.

Jardinería: Tolera bé el retall de les tiges floríferes, tot i que se solen deixar durant l'hivern degut al seu valor ornamental per l'aspecte característic dels caps florífers amb llavors. En situacions d'ombra o d'excés de fertilitzants i aigua la planta pot créixer amb estructura feble i tombar. Es pot veure afectada per oidis i per podridures d'arrels.

Agrupacions:  Al·lòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Adaptades a zones litorals.  Entapissants.  Rocalles.