Achillea millefolium

Gènere: Achillea

Espècie: millefolium

Família: Compostes

Nom popular: Milfulles, camamilla de les ribes, camamilla de muntanya, camamilla de prat, camamilla del tros, camamilla dels aragonesos, camamil·la vera, camamilla vera, cap de bou, cap de moro, centenrama, centfulles, cordonet, curatalls, espina de peix, estronca-sangs.

Distribució natural: Habita principalment a Àsia i la zona mediterrània d'Europa, encara que és menys abundant, fins i tot inexistent en regions com Andalusia i el sud de Portugal. S'ha introduït a altres llocs com Amèrica a causa de la dispersió accidental que ha provocat l'home. Viu en zones no massa seques i ben drenades, en pastures, vores de carretera, vessants de muntanyes i zones boscoses. Es pot trobar entre els 0 i 2400 m d'altitud, tot i que prefereix altituds inferiors als 1500 m. A partir dels 1000 m cap amunt té un port més petit i més fragància.

Humitat: Baixa o Mitjana

Insolació: Sol o Mitja ombra

Requeriments edàfics: S'adapta bé a tot tipus de sòls (àcids o bàsics, calcaris, secs), sempre que estiguin ben drenats, ja que no resisteix l'entollament. Per tant, prefereix sòls arenosos i frescals davant de sòls argilosos i compactes. Creix bé en sòls pobres.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Blanc

Color B: Groc

Floració: Estiu Tardor

Porte: Planta herbàcia perenne rizomatosa de fins 60-100 cm d'alçada, que forma tiges poc o gens ramificades.

Fulles: Perennes, molt dividides.

Resistència al fred: Zona 7 (-17,7 a -12,3º C)

Característiques: És una planta herbàcia, perenne i rizomatosa d'on poden sortir una o diverses tiges dures, erectes, tomentoses i acanalades. És difícil veure-les ramificades, sobretot en la part superior. Pot arribar a fer des 60 cm a 1m d'alçada. L'arrel, majoritariament té estolons i rizomes horitzontals. Té fulles herbàcies, alternes de fins a 20 cm de llarg, bipinnaticeptes o tripinnaticeptes, de lineal-oblongues a lanceolades en el contorn general, les inferiors són lanceolades i amb un pecíol curt i la resta són sèssils. La floració s'exten des de principis d'estiu a la tardor. Les flors són petites i formen inflorescències en forma de corimbe molt dens. Són de dues formes: flors ligulades (± 5 lígules): les seves corol·les generalment són blanques, femenines, les lígules són orbiculars a quadrangulars, de 2 a 3 (4) mm de llarg; i flors del disc ± 20: les seves corol·les són groguenques o blanquinoses, hermafrodites. Tenen el calze campanulat de 3 a 5mm de llarg per 3 mm d'ample. El fruit és un aqueni oblong a obovat, comprimit, de 2 a 3 mm de llarg, glabre, de blanc a gris, finament estriat en forma longitudinal sense vil·là.

Usos freqüents: Molt interessant per a formar masses denses entapissants, en parterres i bordures. Útil en talussos i zones ajardinades en pendent. Proporciona una bona subjecció dels substrats. Tolera condicions de sol i mitja ombra, sota capçades obertes d'arbres. Apta también en zonas de rocallas.

Jardinería: Herba de molt fàcil implantació. És convenient subministrar-li aigua de forma freqüent i amb dosis baixes. És aconsellable podar-la a la tardor després de la floració. És molt resistent a plagues i malalties. Tot i tolerar bé els sòls pobres, es pot adobar amb algún fertilitzant orgànic (fems, compost, humus, etc) a la tardor o hivern i amb un de mineral a la primavera.

Agrupacions:  Autòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Aromátiques.  Entapissants.  Rocalles.