Leucanthemum vulgare

Gènere: Leucanthemum

Espècie: vulgare

Família: Compostes

Nom popular: Margaridera, margarida.

Distribució natural: Freqüent a tota Europa i zones temperades d’Àssia. Es troba també puntualment a Islàndia. També a la Patagònia. Introduïda a EEUU, Austràlia i Nova Zelanda. Viu en pradells, prats de sega, vores de camins i zones pertorbades.

Humitat: Baixa o Mitjana

Insolació: Sol o Mitja ombra

Requeriments edàfics: Indiferent a la natura àcida, neutre o bàsica del substrat. Viu bé en terrenys pertorbats, tant argilosos com sorrencs o en margues i fins i tot sòls guixencs. Prefereix els sòls relativament profunds, humits i lleugerament fertilitzats, tot i que suporta èpoques de de sequera en el substrat.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Blanc

Color B: Groc

Floració: Primavera Estiu Tardor

Porte: Planta herbàcia perenne de tiges nombroses i normalment simples que es formen a partir d’una estructura rizomatosa, de fins a 1 m d’alçada i 50 cm d’amplada.

Fulles: Perennes

Resistència al fred: Zona 9 (-6,6 a -1,2º C)

Característiques: Planta herbàcia perenne de tiges nombroses i normalment simples que es formen a partir d’una estructura rizomatosa, de fins a 1 m d’alçada. Amb fulles de color verd fosc en abdues parts, les basals ovades amb tendència còncava, de peciol llarg, dentades; les caulinars oblongues, senceres o lobulades, les superiors sèssils, semiabraçadores. Floreix entre primavera i estiu, sovint fins la tardor, formant capítols generalment de 2,5-6 cm de diàmetre i solitaris, de cap a 20 flors ligulades blanques exteses radialment i flors tubulars centrals grogues. Bràctees involucrals amb marge escariós o negre. És una espècie molt variable morfològicament.

Usos freqüents: Molt útil per a formar massissos de flors en la major part de jardins urbans, tant a ple sol com a mitja ombra. Apte per a parterres, bordures, tanques baixes, grans contenidors. Útil en zones sotmeses a la pressió dels hervíbors (vaques, conills…), ja que no l’ataquen. Molt útil com a cobressol formant masses denses i com a protectora i estabilitzadora de terres remogudes i amb cert pendent, talussos, etc. Molt interessant per als insectes polinitzadors, particularment abelles i papallones.

Jardinería: Planta de molt fàcil cultiu i implantació. Es pot podar arran a l’hivern per tal d’afavorir la floració la següent temporada. És suficient un reg moderat entre primavera i estiu, deixant que la terra s’assequi abans del següent reg. És molt resistent a plagues i malalties. Pot rebre algún atac d’àfids.

Agrupacions:  Autòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Enfiladisses.  Medianas y setos.