Proposem una escala combinada:

 

-escala de resistència fisiològica d’una planta a la sequera segons Olivier Filippi, els codis van de 1 a 6, de menys a més resistents.

-escala de resistència a la sequera en funció de l’avaluació estètica  segons Pat Mills, els codis van de A fins a C, essent A la més resistent,  i la lletra X quan la vegetación estival és ausent. S’evalua dins del marc de la resistència fisiològica de la planta a la sequera.

 

Per exemple la mesura A de la Pistacia lentiscus, s’ha d’efectuar en una zona que no superi el grau 5, i la mesura B d’Elaeagnus x ebbingei en una zona que no superi el grau 2.

 

L’escala constarà de RS seguit d’un número, més una lletra.

Per exemple: Pistacia lentiscus RS 5A; Urginaea maritima RS 5X; Elaeagnus x ebbingei RS 2B

 

 

Ús de l’escala:

 

-Es tracta d’una escala relativa, s’ha d’usar per comparació amb altres espècies que són conegudes en les condicions en que es vol dissenyar el jardí.

-Es vàlida per als exemplars ja ben implantats i en plantacions realitzades segons els requeriments fisiològics adequats de l’espècie (per exemple no seria vàlid per a una espècie d’ombra que es plantés a plè sol, o per una espècie acidòfila plantada en un terreny bàsic).

 

 

Finalitat de l’escala:

 

La combinació de les 2 escales té la finalitat de ser un ajut pel jardiner o paisatgista a l’hora de crear un jardí:

-és més complerta pel fet de tenir en compte tant el potencial estètic i com la fisiologia de la planta, això dóna la possibilitat de crear un jardí de forma que en el periode estival l’estructura estèticament es mantingui.

-és aplicable a tota la gamma de plantes, incloses les que perden la fulla durant el periode estival.

Este sitio web utiliza cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle publicidad relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continua navegando, consideramos que acepta su uso. Puede saber más sobre nuestra política de cookies aquí

Accepter