Proposem una escala combinada:

-escala de resistència fisiològica d’una planta a la sequera segons Olivier Filippi, els codis van de 1 a 6, de menys a més resistents.

-escala de resistència a la sequera en funció de l’avaluació estètica  segons Pat Mills, els codis van de A fins a C, essent A la més resistent,  i la lletra X quan la vegetación estival és ausent. S’evalua dins del marc de la resistència fisiològica de la planta a la sequera.

Per exemple la mesura A de la Pistacia lentiscus, s’ha d’efectuar en una zona que no superi el grau 5, i la mesura B d’Elaeagnus x ebbingei en una zona que no superi el grau 2.

L’escala constarà de RS seguit d’un número, més una lletra.

Per exemple: Pistacia lentiscus RS 5A; Urginaea maritima RS 5X; Elaeagnus x ebbingei RS 2B

Ús de l’escala:

-Es tracta d’una escala relativa, s’ha d’usar per comparació amb altres espècies que són conegudes en les condicions en que es vol dissenyar el jardí.

-Es vàlida per als exemplars ja ben implantats i en plantacions realitzades segons els requeriments fisiològics adequats de l’espècie (per exemple no seria vàlid per a una espècie d’ombra que es plantés a plè sol, o per una espècie acidòfila plantada en un terreny bàsic).

Finalitat de l’escala:

La combinació de les 2 escales té la finalitat de ser un ajut pel jardiner o paisatgista a l’hora de crear un jardí:

-és més complerta pel fet de tenir en compte tant el potencial estètic i com la fisiologia de la planta, això dóna la possibilitat de crear un jardí de forma que en el periode estival l’estructura estèticament es mantingui.

-és aplicable a tota la gamma de plantes, incloses les que perden la fulla durant el periode estival.