Yucca thompsoniana

Gènere: Yucca

Espècie: thompsoniana

Família: Asparagàcies

Distribució natural: Yucca thompsoniana s'assembla molt a Yucca rostrata però creix més al nord que aquesta última. Originària de les muntanyes de l’oest de Texas i el nord de Mèxic, a Chihuahua i Coahuila. Creix en turons de roca calcària i a les planes elevades. Arriba als 900-1800 m.s.m.

Humitat: Baixa

Insolació: Sol

Requeriments edàfics: Viu bé en sòls àcids, bàsics i neutres. S’adapta a una ampla gamma de substrats, des de sorrencs a argilosos si disposa de bon drenatge. En sòls profunds desenvolupa més fàcilment els troncs ramificats. Tolera la sequera del sòl i les condicions de temperatures elevades.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Blanc

Floració: Estiu

Porte: Planta arborescent sovint amb 1-3 troncs de fins a 4 m d’alçada, coronades per agrupacions arrodonides de fulles allargades. El tronc arriba a 15 cm de gruix.

Fulles: Perennes, lanceolades.

Resistència al fred: Zona 6 (-23,3 a -17,8 ºC)

Característiques: Planta arbustiva amb tronc de fins a 4 m d’alçada, de vegades ramificat des de la base, rematat per corones rodones de fulles. En condicions adequades arriba a formar fins a 10 braços. Les fulles són estretes, lanceolades, glauques, de fins a 45 cm de llarg (en cultiu solen superar aquesta mida) i 10 mm d’ample, amb petites línies grogues amb dents fines al llarg dels marges. La inflorescència és una panícula d’uns 100 cm d’alçada. Les flors són blanques, de fins a 4-6 cm de llargària, acampanades. El fruit és una càpsula seca en forma d’ou.

Usos freqüents: Molt apte per a jardineria de baix maneniment i xerojardineria, en llocs pobres i assolellats, sense aports de regs o molt baixos. Ideal en zones pedregoses i en rocalles. Molt interessant per la seva estructura arquitectònica en els jardins. És resistent als hervíbors.

Jardinería: Yucca molt fàcil de cultivar i amb una bona resistència al fred. En zones de sòls superficials els troncs no tenen tanta capacitat de ramificar. Requereix una poda mínima per a mantenir la seva aparença arquitectònica atractiva. Quan acaba la floració és convenient eliminar les tiges floríferes. Si no es desitgen troncs ramificats des de la base es poden tallar els de nova formació just per sota la superfície del sòl.

Agrupacions:  Al·lòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Rocalles.