Vinca major

Gènere: Vinca

Espècie: major

Família: Apocinàcies

Nom popular: Vinca

Distribució natural: Principalment per la Mediterrània occidental. A la Península Ibèrica està dispersa per alguns punts, sobretot la part oest de la cornisa cantàbrica, el litoral nord-est i el nord-oest d'Andalusia. Viu a les rambles que estan a mitja ombra, en les contrades marítimes i, esporàdicament, a la resta, on probablement només hi és subespontània. Es troba fins als 700 m s.n.m.

Humitat: Mitjana

Insolació: Mitja ombra

Requeriments edàfics: Indiferent al tipus de sòl (calcari o silícic). Pot viure en sòls relativament pobres, però agraeix els que són rics en matèria orgànica.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Blau

Floració: Primavera

Porte: Prostrat (entapissant) (alçada: 0,4 m; amplada: 1 m)

Fulles: Persistents

Resistència al fred: Zona 8 (-12,2 a -6,7º C)

Característiques: Herba amb la base lignificada, amb tiges decumbents o ascendents. Les fulles són ovades, sovint cordades a la base, amb el marge ciliat. Les flors generalment són de color blau (rarament blanques).

Usos freqüents: Com a entapissant o per fer recobriments del sòl. Densitat de plantació: 6-8 plantes/m2.

Jardinería: Planta de molt baix manteniment si es troba en un emplaçament adequat.

Agrupacions:  Autòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Rocalles.