Tulbaghia violacea

Gènere: Tulbaghia

Espècie: violacea

Família: Liliàcies

Distribució natural: Originària de l'Àfrica del Sud.

Humitat: Mitjana

Insolació: sol o mitja ombra

Requeriments edàfics: Indiferent al tipus de sòl (calcari o silícic). Prefereix sòls drenants però no massa prims i ben adobats. No es fa gaire bé a les rocalles.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Rosa/Malva

Color B: Blanc

Floració: Primavera Estiu Tardor Hivern

Porte: Herbaci (alçada: 50 cm; amplada: 30 cm)

Fulles: Persistents

Resistència al fred: Zona 8 (-12,2 a -6,7º C)

Característiques: Mata bulbosa, de fulles acintades, llargues i estretes, erectes, una mica carnoses i amb aroma d´all. Desenvolupa rizomes que s´extenen formant mates espesses. Forma flors malva rosades, tubulars, agrupades (fins a 20) en umbel·les terminals a l´extrem de tiges floríferes. També disposem del cultivar 'Alba', que té les flors blanques. Floreix molt abundantment des de l´abril a finals de setembre. En climes suaus pot arribar a florir durant tot l´any. És molt visitada per papallones i abelles, degut a la seva olor.

Usos freqüents: Molt útil en jardineria a prop de la costa, ja que tolera molt bé la influència marítima, i també en zones termòfiles. Pot utilitzar-se per fer vorades, recobriments del sòl, massissos densos, tant a ple sol com en llocs parcialment obacs. Densitat de plantació: 8-10 plantes/m2.

Jardinería: Pot suportar períodes prolongats de forta sequera, però la floració és molt més abundant i es perllonga més si disposa de regs periòdics o ocasionals i si la planta està ben adobada. És convenient disposar d´un sòl drenant, tot i que prefereix sòls profunds no excessivament rocallosos. És convenient realitzar una sega a finals d'hivern. És molt poc sensible a les plagues i malalties, tot i que els cargols poden atacar les fulles.

Agrupacions:  Al·lòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Aromátiques.  Adaptades a zones litorals.  Graminoides i junciformes.