Tetraclinis articulata

Gènere: Tetraclinis

Espècie: articulata

Família: Cupressàcies

Distribució natural: Malta, Xipre, sud-est d'Espanya (muntanyes al voltant de Cartagena) i nord d'Àfrica. Viu en vessants sublitorals, seques i assolellades; en sòls poc profunds i pedregosos, rics en calci, entre els 50-500 m s.n.m. (pot pujar fins als 1800 m al nord d'Àfrica). Comparteix hàbitat amb el pi blanc, margalló, ullastre, llentiscle, garrofer,...

Humitat: Baixa

Insolació: sol

Requeriments edàfics: En el seu lloc d'origen viu en terrenys fortament calcaris, però no tenim informació referent a la seva adaptabilitat en condicions silíciques. Pot viure en sòls tant arenosos com argilosos. Resisteix condicions de forta sequera i falta de nutrients.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Sense interès ornamental

Porte: Arbori [alçada: 5-7(15) m; amplada: 6 m]

Fulles: Persistents

Resistència al fred: Zona 8 (-12,2 a -6,7º C)

Característiques: Arbre petit de tronc únic, escorça estriada i de color gris marronós i port ovato-cònic. Les branques es corben cap amunt; en els exemplars vells adquireix una forma més en para-sol i aleshores la capçada, que no és molt densa, pot arribar a tenir una projecció de 6-8 m de diàmetre. Les rametes són verdes, aplanades, primes i flexibles. Les fulles joves són aciculars i punxen; les definitives són aplanades, triangulars, verdes i amb una glàndula resinosa. Fa flors masculines i femenines en un mateix peu. El fruit és un gàlbul amb quatre escames. D'entrada, i per la seva distribució natural, s'ha descrit com un arbre sensible a les gelades. Però en bibliografia recent sobre exemplars ajardinats al centre de la península, s'indica la resistència a gelades prolongades de -12ºC sense que s'hagin detectat danys. Pot suportar també entollaments i gelades llargues amb humitat. Rebrota bé de la soca. La velocitat de creixement és molt baixa. Densitat de plantació: 1ut / 4-6m.

Usos freqüents: Pot utilitzar-se en parcs i jardins en condicions mediterrànies, en zones amb problemes de sòl i d'aigua. Pot plantar-se en zones urbanes, ja que aguanta mitjanament la contaminació i de moment no s'han descrit problemes d'al·lèrgies.

Jardinería: Planta amb pocs requeriments. Aguanta molt bé la sequera i no necessita podes, tot i que les tolera. És poc sensible a plagues i malalties; només en cas de falta de sol i pluviometria alta amb humitat elevada pot patir algun episodi d'oïdi, que de totes maneres tampoc té massa rellevància. S'adapta malament al transplantament.

Agrupacions:  Autòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Arbòries.  Adaptades a zones litorals.  Medianas y setos.