Soleirolia soleirolii

Gènere: Soleirolia

Espècie: soleirolii

Família: Urticàcies

Nom popular: Soleiròlia

Distribució natural: Originària de les illes del Mediterrani occidental (Còrsega, Sardenya, Capraia i Mallorca). S’ha naturalitzat a la Itàlia peninsular, Península Ibèrica, Macaronèsia, França, Gran Bretanya, Irlanda i Holanda. A les Illes Balears es troba a Malloca, a la Serra de Tramuntana. Viu en balmes i camins ombrejats, entre 200-800 m s.n.m.

Humitat: Mitjana o alta

Insolació: Mitja ombra o Ombra

Requeriments edàfics: Indiferent al tipus de sòl (calcari o silícic). Viu bé en sòls lleugers, profunds, humits però ben drenants.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Blanc

Floració: Primavera Estiu

Porte: Herbaci (alçada: 2-10 cm; amplada: 40 cm i més)

Fulles: Persistents (a partir de la Z9)

Resistència al fred: Zona 9 (-6,6 a -1,2º C)

Característiques: Herba petita, reptant, que creix aplicada al substrat i va cobrint el sòl com una catifa. Es caracteritza sobretot per les fulles petites, arrodonides, de base asimètrica. Les flors són petites i difícils d’observar, unisexuals, masculines i femenines sobre el mateix peu. El valor ornamental d’aquesta planta rau en el seu aparell foliar i amb la seva capacitat de cobrir el sòl en condicions d’ombra. Floreix de primavera a estiu, amb color blanc rosat. En condicions fredes pot perdre les fulles a l’hivern, però rebrota de la base amb el bon temps.

Usos freqüents: Per fer cobriments del sòl o en rocalles, en condicions ombrívoles i humides.

Jardinería: Necessita regs freqüents.

Agrupacions:  Autòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Zones humides i aquàtiques.  Entapissants.  Rocalles.