Rosmarinus officinalis

Gènere: Rosmarinus

Espècie: officinalis

Família: Labiades

Nom popular: Romaní

Distribució natural: S'estén per tota la regió mediterrània i la Macaronèsia. A la Península Ibèrica falta al nord. Viu en brolles i matollars fins als 1400 m s.n.m.

Humitat: Baixa o Mitjana

Insolació: sol

Requeriments edàfics: Prefereix sòls calcaris, tot i que també tolera els silícics. Pot viure en sòls pobres en nutrients i matèria orgànica.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Blau

Floració: Primavera Tardor Hivern

Porte: Arbustiu (alçada: 0,5-1,5 m, amplada: 1,5 m)

Fulles: Persistents

Resistència al fred: Zona 8 (-12,2 a -6,7º C)

Característiques: Arbust molt ramificat, amb les rames densament cobertes de fulles linears, coriàcies, verd llustroses per l'anvers i blanquinoses pel revers, degut a l'abundància de petits pèls blanquinosos, amb el marge revolut. Les flors, de color blau clar, neixen en inflorescències axil·lars. És una planta melífera.

Usos freqüents: Parterres d'aromàtiques, massissos d'arbustives, vorades i fixació de talusos. Densitat de plantació: 3-4 plantes/m2.

Jardinería: En jardineria és molt important l'ús de clons que resisteixin millor les condicions de cultiu, ja que molt sovint presenta problemes fitosanitaris importants, sobretot per excés de reg.

Agrupacions:  Autòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Aromátiques.  Adaptades a zones litorals.  Dunes.  Gipsícoles.  Medianas y setos.  Rocalles.