Quercus suber

Gènere: Quercus

Espècie: suber

Família: Fagàcies

Nom popular: Alzina surera, surer, suro, arbre surer

Distribució natural: Regió mediterrània occidental. A la Península Ibèrica ocupa el quadrant sud-oest, Catalunya i Castelló, i apareix també dispersa per altres punts del nord, centre, sud i oest. Forma boscos, sovint extensos, allà on troba condicions fresques i abrigades, fins als 1000(1200) m s.n.m.

Humitat: Baixa o Mitjana

Insolació: sol

Requeriments edàfics: Prefereix sòls silícics i permeables. Té uns requeriments mínims en nutrients.

PH: Tendència acidòfila

Color A: Sense interès ornamental

Porte: Arbori (alçada: 10-20 m; amplada: 10 m)

Fulles: Persistents

Resistència al fred: Zona 7 (-17,7 a -12,3º C)

Característiques: Arbre de capçada ampla, irregular i escorça gruixuda i clivellada, de la que s'obté el suro. Les fulles són coriàcies, ovato-lanceolades o oblongues, verd-fosc i glabres per l'anvers i densament tomentoses pel revers; pràcticament no denticulades. Els fruits, les aglans, no són tan dolces com les de l'alzina glanera, però també són importants en l'alimentació de bestiar, sobretot el porcí. Té un creixement més ràpid que Q.ilex.

Usos freqüents: En restauracions ambientals. S'utilitza també com a ornamental en parcs i jardins i alineacions.

Jardinería: Tolera bé les podes, però millor evitar efectuar-les sobre branques gruixudes.

Agrupacions:  Autòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Arbòries.