Quercus humilis

Gènere: Quercus

Espècie: humilis

Família: Fagàcies

Nom popular: Roure martinenc, remer

Distribució natural: S'estén pel centre i sud d'Europa, i sud-oest d'Àsia, des d'Espanya fins a la Turquia asiàtica. A la Península Ibèrica es troba al nord-est. Forma boscos extensos a l'estatge montà, entre 360(400)-1500 m s.n.m.

Humitat: Mitjana

Insolació: sol

Requeriments edàfics: Viu freqüentment en sòls calcaris, a vegades pedregosos i poc profunds. Agraeix els que són relativament fèrtils.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Sense interès ornamental

Porte: Arbori (alçada: 15-20 m; amplada: 10 m)

Fulles: Caduques

Resistència al fred: Zona 7 (-17,7 a -12,3º C)

Característiques: El tronc a vegades és tortuós i la copa irregular, sovint amb les fulles seques dalt de l'arbre fins molt temps després de que s'hagin pansit. Les fulles són força escleròfil·les, amb el marge amb lòbuls poc profunds i tomentoses per les dues cares quan són joves, i només pel revers quan són adultes. Els fruits són unes aglans llargament ovoides. Viu en climes més càlids i secs que altres espècies de roures.

Usos freqüents: En parcs, jardins i alineacions.

Jardinería: Suporta bé la sequera. No viu bé en climes massa extrems, per això no penetra gaire cap a l'interior, on ja l'afecten massa les gelades i la sequera estival perllongada. Sensible a l'oïdi allà on la humitat ambiental és elevada. Tolera bé les podes.

Agrupacions:  Autòctones.  Persistents.  Caducifòlies.  Arbòries.