Quercus coccifera

Gènere: Quercus

Espècie: coccifera

Família: Fagàcies

Nom popular: Garric, coscoll

Distribució natural: Es distribueix per tota la regió mediterrània. A la Península Ibèrica falta al nord. A les Illes Balears es troba sobretot a Eivissa. Viu en terrenys secs i pedregosos, formant matollars densos i intricats que sovint són formacions secundàries resultants de la degradació d'alzinars, fins als 1000(1200) m s.n.m.

Humitat: Baixa

Insolació: sol

Requeriments edàfics: Prefereix sòls calcaris, tot i que també pot viure en sòls silícics. S'adapta bé a terrenys secs i pedregosos i té uns requeriments mínims en nutrients.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Sense interès ornamental

Porte: Arbustiu (alçada: 2-4 m; amplada: 4 m)

Fulles: Persistents

Resistència al fred: Zona 7 (-17,7 a -12,3º C)

Característiques: Arbust molt ramificat i dens, que rebrota molt fàcilment de la base. L'escorça és de color cendrós. Les fulles són allargades o ovades i són molt coriàcies i rígides, glabres, amb la superfície lluent, de color verd intens i el marge ondulat, provist de dents espinoses. Els fruits, les aglans, tenen un gust amarg. És de creixement lent.

Usos freqüents: En restauracions ambientals. En jardineria és una planta bona per fer tanques: tolera molt bé les podes (rebrota amb facilitat), i és una espècie molt densa, amb rames que tendeixen a entrellaçar-se entre elles i la fan impenetrable. Densitat de plantació: 0,5-1 planta/m2 (per tanques: 1-2 plantes/m.l.).

Jardinería: Planta de creixement lent, amb pocs requeriments. Admet bé les podes. És poc sensible a plagues i malalties si està en un emplaçament adequat.

Agrupacions:  Autòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Arbòries.  Adaptades a zones litorals.  Gipsícoles.  Medianas y setos.  Rocalles.