Punica granatum

Gènere: Punica

Espècie: granatum

Família: Punicàcies

Nom popular: Magraner

Distribució natural: Sembla que és originària de la zona que va dels Balcans fins a l'Himàlaia, però es cultiva des de molt antic a tota la regió mediterrània on fins i tot s'ha asilvestrat en algunes zones. A la Península Ibèrica és freqüent a l'est i al sud.

Humitat: Baixa o Mitjana

Insolació: sol o mitja ombra

Requeriments edàfics: Indiferent al tipus de sòl (calcari o silícic). Té uns requeriments mínims en nutrients.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Vermell

Floració: Primavera Estiu

Porte: Arbustiu (arbori) (alçada: 2-7 m; amplada: 3 m)

Fulles: Caduques

Resistència al fred: Zona 7 (-17,7 a -12,3º C)

Característiques: Arbust o petit arbret, sovint espinós. L'escorça és marró grisenca. Les fulles tenen un color verd brillant, lluents per l'anvers, glabres i lleugerament coriàcies, obovades o estretament lanceolades; neixen oposades o en petites agrupacions. Les flors són grans, acampanades i de color vermell viu molt vistós; neixen solitàries o en grups de 2-3(5) a la part terminal de les branques. Els fruits són les magranes.

Usos freqüents: En talussos, i també és molt útil per fer tanques, pel seu caràcter espinescent i perquè tolera molt bé les podes. Densitat de plantació per tanques: 1-2 plantes/m.l.

Jardinería: Planta amb pocs requeriments. Tolera molt bé les podes. És poc sensible a plagues i malalties.

Agrupacions:  Al·lòctones.  Persistents.  Caducifòlies.  Medianas y setos.