Phlomis italica

Gènere: Phlomis

Espècie: italica

Família: Labiades

Nom popular: Estepa blenera, estepa de bací, blens de frare

Distribució natural: Endèmica de Mallorca i Menorca. Viu en pues de penyals, costers, vores de camins, comunitats terofítiques més o menys ruderals i en clarianes de les garrigues, fins als 1435 m s.n.m.

Humitat: Baixa o Mitjana

Insolació: sol

Requeriments edàfics: Indiferent al tipus de sòl (calcari o silícic); tolera els que són fortament calcaris. Prefereix disposar de sòls relativament drenants; viu bé en els pedregosos. Pot viure en sòls relativament pobres en nutrients.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Rosa/Malva

Floració: Primavera

Porte: Arbustiu (alçada: 60-80 cm; amplada: 60 cm)

Fulles: Persistents

Resistència al fred: Zona 8 (-12,2 a -6,7º C)

Característiques: Arbust molt ramificat, de tiges i fulles llanoses que li donen una coloració d´un verd groguenc, canviant a un gris lleugerament daurat quan és adult. L´aspecte general de la mata és molt ornamental. Les fulles, amb tacte de borra, tenen forma de punta de fletxa. Forma flors d´un rosa clar a la part superior de les tiges fèrtils, agrupades en els nusos. En condicions extremes de sequera pot purgar les fulles i tiges més joves, però rebrota amb facilitat de la base de la planta. És de fàcil implantació i creixement ràpid. Atreu els himenòpters.

Usos freqüents: Arbust molt ramificat, de tiges i fulles llanoses que li donen una coloració d´un verd groguenc, canviant a un gris lleugerament daurat quan és adult. L´aspecte general de la mata és molt ornamental. Les fulles, amb tacte de borra, tenen forma de punta de fletxa. Forma flors d´un rosa clar a la part superior de les tiges fèrtils, agrupades en els nusos. En condicions extremes de sequera pot purgar les fulles i tiges més joves, però rebrota amb facilitat de la base de la planta. És de fàcil implantació i creixement ràpid. Atreu els himenòpters.

Jardinería: Requereix zones amb poc reg o nul; en tot cas, els regs han de ser ocasionals, sobretot durant l´estiu, i el terreny drenant. Admet bé les podes; si se n'efectua una a l'any es manté la planta més compacta i vigorosa i s'eviten els creixements massa laxes i l´envelliment. És poc sensible a plagues i malalties.

Agrupacions:  Autòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Adaptades a zones litorals.  Medianas y setos.  Rocalles.