Nolina nelsonii

Gènere: Nolina

Espècie: nelsonii

Família: Asparagàcies

Distribució natural: Originària de Mèxic, a Tamaulipas. Freqëntment associada a espècies de Dasylirion. És una espècie rara.

Humitat: Baixa o Mitjana

Insolació: Sol

Requeriments edàfics: Viu bé en sòls àcids, neutres o bàsics. S'adapta a bé en la majoria de terrenys si disposa de bon drenatge.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Blanc

Floració: Primavera Estiu

Porte: Arbust de fins 1-4,5 m d’alçada. Amb fulles linears de 50-70 cm de llarg per 10-30 mm d’amplada. Pot tenir nombroses ramificacions.

Fulles: Perennes, linears.

Resistència al fred: Zona 8 (-12,2 a -6,7º C)

Característiques: Arbust de creixement lent, amb estructura d’arbre amb corones de múltiples rosetes de fulles rígides, acintades i punxegudes, de fins a 3 cm d’amplada, de color verd blavós a platejat, amb marges finament dentats. Floreix entre primavera i estiu sobre les plantes madures. La tija florífera és llarga, cobert de multitud de flors blanques petites i fragants. Les plantes són dioiques, amb flors femenines i masculines que creixen en peus separats.

Usos freqüents: Ideal per a jardins de baix manteniment i en xerojardineria. Tolera molt bé la calor i la sequera intenses. S’adapta molt bé en climes secs subtropicals, temperats i càlids, i pot suportar gelades moderades. Interessant en els jardins per a marcar accents gràcies a la seva estructura arquitectònica. Interessant en zones sotmeses a la pressió dels hervíbors. Pot viure en contenidors en els jardins.

Jardinería: Extremadament tolerant a la sequera. Planta de molt fácil implantació i baix manteniment. Prefereix aports d’aigua durant l’estiu i pocs o nuls durant l’hivern. És sensible als atacs fúngics a les arrels si està sotmesa a un excés d’humitat. Tolera bé les gelades. Arriba a assolir una mida considerable tot i ser de creixement moderat a lent. No és molt agressiva quan es manipula.

Agrupacions:  Al·lòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Rocalles.