Medicago arborea

Gènere: Medicago

Espècie: arborea

Família: Papilionàcies (lleguminoses)

Nom popular: Alfals arbori, anfaus-abre

Distribució natural: Sud-est d'Europa i Àsia Menor. Degut al seu cultiu des de fa temps amb finalitats ornamentals, s'ha naturalitzat a gairebé tota l'Europa mediterrània i a les Canàries. A la Península Ibèrica i les Balears és rara (és sobretot més abundant en alguns punts del litoral català i Mallorca).

Humitat: Baixa

Insolació: sol

Requeriments edàfics: Indiferent al tipus de sòl (calcari o silícic). Pot viure en sòls prims i pobres en nutrients i matèria orgànica.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Groc

Floració: Hivern Primavera

Porte: Arbustiu (alçada: 1-1,5 m; amplada: 1-1,5 m)

Fulles: Persistents

Resistència al fred: Zona 8 (-12,2 a -6,7º C)

Característiques: Planta molt ramosa i de fullam dens, amb rames poc llenyoses, estriades i recobertes de pèls blanquinosos que li donen una tonalitat cendrosa. Les fulles són compostes amb tres foliols obovats, pilosos al revers. Les flors estan disposades en inflorescències racemoses denses, axil·lars, de 8-20 flors. La floració s'allarga molt en el temps. El fruit és una llegum corbada en forma de cercle o d'espiral curta, molt caracerístics.

Usos freqüents: En massissos d'arbustives, rocalles i per formar tanques i mitjanes. Densitat de plantació: 1-2 plantes/m2.

Jardinería: Suporta bé la sequera i no requereix regs addicionals durant l´estiu una vegada implantada. Prefereix disposar d´un bon drenatge. Admet bé la poda.

Agrupacions:  Al·lòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Adaptades a zones litorals.  Medianas y setos.  Rocalles.