Hippophae rhamnoides
Gènere: Hippophae
Espècie: rhamnoides
Família: Eleagnàcies
Nom popular: Arç groc
Distribució natural: Europa i centre i sud-oest d’Àsia. A la Península Ibèrica és molt rara. En arenals o penya-segats marins i dunes fixes, i també en terrenys al·luvials.
Humitat: Baixa
Insolació: sol
Requeriments edàfics: Indiferent al tipus de sòl (calcari o silícic).
PH: Sense tendència limitant
Color A: Verd
Floració: Primavera
Porte: Arbust o petit arbret diòic espinós y molt ramificat [alçada: 1,5-5(10)m]
Fulles: Caduques
Resistència al fred: Zona 5 (-28,8 a -23,4º C)
Característiques: Arbust diòic espinós de 1-4 m d'alçada, de tronc i brancam de color bru clar i esquamosos. De fulles caduques, alternes i estretes, lanceolades i platejades a l'envers. Les flors són petites, unisexuals, de color verd sense pètals i formant llargs raïms. Les flors masculines i femenines creixen en peus diferents. El fruits són un aquenis de color ataronjat envoltat d'un calze carnós que els hi confereix l'aspecte d'una drupa. Els aquenis formen agrupacions denses i molt vistoses sobre les branques a la tardor. La planta te un sistema radical molt desenvolupat, rizomatós, i en simbiosi amb actinomicets, la qual cosa li permet fixar el nitrògen atmosfèric del sòl així com transformar matèria orgànica i mineral insoluble a estats més solubles.
Usos freqüents: Planta molt resistent i apte per a la majoria de condicions dels jardins. Interessant per l'aspecte ornamental dels fruits a la tardor. Molt útil en zones ventoses per a formar pantalles. Apte en zones de gelades fortes. Molt interessant com a estabilitzadora de sòls sorrencs i per a millorar les característiques del substrat, gràcies a la seva capacitat fixadora de nitrògen atmosfèric. Viu bé en dunes litorals. Útil alhora en diversos tipus de sòls salinitzats. Molt apte per a bardisses i mitjanes. Es cultiva també com a planta agrícola a Alemania, França, Finlàndia, India i Xina. El fruit proporciona abundant vitamina C.
Jardinería: Durant la seva implantació pot ser interessant controlar les males herbes, ja que te un desenvolupament radical poc vigorós. Planta poc susceptible de patir plagues o malaties. Controlar els Verticillium i Fusarium. Pot ser atacada per àfids. A l'hora de podar, per a no perjudicar la floració dels peus femenins que donarna els fruits, s'ha de considerar que els masculins floreixen sobre les branques de l'any anterior i els femenins sobre les branques de l'any.
Agrupacions:
Al·lòctones.
Persistents.
Caducifòlies.
Adaptades a zones litorals.
Dunes.
Medianas y setos.