Ficus carica

Gènere: Ficus

Espècie: carica

Família: Moràcies

Nom popular: Figuera

Distribució natural: El seu origen és incert, ja que és una espècie cultivada des d'antic i que es naturalitza amb facilitat. Està extesa per tota la regió mediterrània, arribant fins i tot a Àsia Menor i el nord-oest de l'Índia. A la Península Ibèrica es troba a totes les províncies, dels 0-1700 m s.n.m.

Humitat: Baixa o Mitjana

Insolació: sol

Requeriments edàfics: Indiferent al tipus de sòl (calcari o silícic). Tot i que tolera climes secs i calurosos, prefereix terrenys una mica humits.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Sense interès ornamental

Porte: Arbori (alçada: 6-8 m; 4-6 m)

Fulles: Caduques

Resistència al fred: Zona 8 (-12,2 A -6,7º C)

Característiques: Arbre caducifoli, de tronc tortuós i molt ramificat. Les rames tenen tendència a extendre's en sentit horitzontal; l'escorça és grisenca. Fulles grans, dividides, amb els lòbuls generalment profunds i crenats al marge; són de color verd fosc, rugoses i aspres al tacte, amb el pecíol llarg i els nervis molt marcats pel revers. Les flors, tant les masculines com les femenines, estan tancades dins d'un receptacle carnós en forma de petita pera, que són les figues.

Usos freqüents: Cultivada sobretot pels seus fruits o com a arbre d'ombra.

Jardinería: Planta amb molt baixos requeriments. És molt poc sensible a plagues i enfermetats. Tolera tant els sòls secs com els humits, i tant els que són profunds com rocosos. També tolera les podes, fins i tot les dràstiques.

Agrupacions:  Al·lòctones.  Persistents.  Caducifòlies.  Arbòries.