Diospyros lotus

Gènere: Diospyros

Espècie: lotus

Família: Ebenáceas

Nom popular: Caqui del Càucas, cirerer del Càucas.

Distribució natural: Originàri del sudest assiàtic subtropical i del sudest d'Europa. En el Càucas creix a les zones de muntanya baixa i mitja, fins els 600 m.s.m. A l'Àssia central (Himalaia) i altres regions d'Àssia Menor arriba fins els 2000 m.s.m. Rarament creix formant masses boscoses. Es troba freqüentment amb freixes, aurons i altres espècies de fulla caduca.

Humitat: Mitjana

Insolació: Sol o Mitja ombra

Requeriments edàfics: No és exigent quan a la natura del sòl. Viu bé en terrenys àcids, neutres o bàsics, tot i que prefereix els no excessivament àcids. Pot creixer en pendents rocallosos. S'adapta bé en sorres o argiles si te un bon drenatge. Prefereix els sòls humits i profunds.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Verd

Floració: Primavera Estiu

Porte: Abre diòic de branques erectes i de fulla caduca, de 8-10 m d'alçada (a l'Himalaia assoleix els 15-30 m d'alçada, però en hàbitats foranis es fa molt menor).

Fulles: Caduques, amples, brillants, coriàcies.

Resistència al fred: Zona 5 (-28,8 a -23,4º C)

Característiques: Abre diòic de branques erectes i de fulla caduca, de 8-10 m d'alçada (a l'Himalaia assoleix els 15-30 m d'alçada, però en hàbitats foranis és molt infreqüent), amb un característic despreniment de l'escorça gris verdosa en la maduresa. Les fulles són brillants, coriàcies, de forma ovalada i amb els extrems punxeguts, de 5-15 cm de llarg i 3-6 cm d'ample, pubescents a l'envers. No es tornen grogues a la tardor. Les flors, que apareixen entre juny i juliol, són petites, de color verdós. Les flors masculines es produeixen en brots en grups de fins a tres. Les flors femenines són solitàries i pengen en fileres (les flors masculines i femenines creixen en arbres diferents). Els fruits són baies carnoses molt dolces, amb sabor entre dàtil i pruna, de grogues a porpra-marró quan maduren, comestibles, de 1-2 cm de diàmetre. L'endosperm és molt dur.

Usos freqüents: Usat freqüentment en cultius per la seva fruita. En jardineria és molt interessant per l'aspecte ornamental del seu fullam i dels fruits (en els exemplars femenins, els quals els poden desenvolupar tot i no ser polinitzats). Es pot plantar entre altres arbres i disposar de mitja ombra. Apte en terrenys pedregosos i en pendent.

Jardinería: Porporcionar-li regs en els períodes de sequera estival. Quan l'arbre és jove prefereix llocs més ombrejats i protegits. No requereix protecció a l'hivern quan ja està implantat, ja que tolera bé els freds rigorosos. No tolera molt bé els trasplantaments, ja que forma arrels molt profundes. No és convenient efectuar canvis d'emplaçament en els jardins.

Agrupacions:  Al·lòctones.  Persistents.  Caducifòlies.  Arbòries.