Dasylirion miquihuanense
Gènere: Dasylirion
Espècie: miquihuanense
Família: Asparagàcies
Distribució natural: Aquesta espècie, tot i ser localment abundant, té una distribució molt limitada a Miquihuana, Tamaulipas, Mèxic, a una alçada d'uns 2300 m.s.m. Creix en la mateixa regió que vàries plantes com les Brahea decumbens, Dasylirion quadrangulatum i Nolina nelsonii.
Humitat: Baixa
Insolació: Sol
Requeriments edàfics: Indiferent a la natura àcida, bàsica o neutre del substrat. En condicions naturals viu tant en terrenys calcaris com en silícics. Requereix bon drenatge. Viu bé entre roques i en pendents pedregosos.
PH: Sense tendència limitant
Floració: Estiu
Porte: Planta amb roseta rígida de nombroses fulles, que sol formar un tronc a la maduresa per sota d'aquesta i que pot assolir els 2 m d'alçada.
Fulles: Perennes, llargues i rígides.
Resistència al fred: Zona 7 (-17,7 a -12,3º C)
Característiques: Planta de rosetes molt rígides de nombroses fulles verdes clares i rígides amb tendència erecte, gairebé vertical, amb marges dentats i amb espines molt separades, i puntes amb un serrell pàl·lid desfilagarsat que sovint es corba cap endins. Els exemplars madurs poden arribar a formar un tronc de fins a 2 m d'alçada. És una planta monoica. Floreix a l'estiu, formant espigues vistoses al cim d'una tija llarga que neix des de la roseta.
Usos freqüents: Planta molt apte per a jardins de zones caloroses, assolellades i seques. El seu hàbit arquitectònic i de gran potencial ornamental aporta un accent en els jardins. Apte també en alineacions en zones ajardinades. Pot viure en contenidors tot i que el seu desenvolupament és més lent.
Jardinería: És una planta fàcil de cultivar en climes temperats, en els quals prefereix un lloc a ple sol sobre sòl ben drenat i pot resistir sequeres i gelades severes. Les fulles seques del tronc poden ser retallades per a mantenir-lo net i visible de manera que s'augmenta el seu aspecte ornamental. Els seus requeriments edàfics són mínims si disposa d'un bon drenatge. És convenient mantenir-la seca a l'hivern.
Agrupacions:
Al·lòctones.
Persistents.
Perennifòlies.
Medianas y setos.
Rocalles.