Cymbalaria muralis

Gènere: Cymbalaria

Espècie: muralis

Família: Escrofulariàcies

Nom popular: Picardia

Distribució natural: Sembla ser que és originària del sud dels Alps, oest de l’antiga Iugoslàvia i centre i sud d’Itàlia, fins a Sicília. Cultivada des d’antic com a ornamental i àmpliament naturalitzada a la resta de la Mediterrània, en tota Europa, des de Suècia i Gran Bretanya fins a Rússia. També a Amèrica i Austràlia. Distribuïda per tota la Península i Balears, sempre a l’entorn de poblaments humans, on es considera naturalitzada. Viu en murs, horts, prats, bores de camins, en general en llocs frescos, ombrívols o no, tot i que també es troba en exposicions seques i solejades si té una certa humitat edàfica. De 0-1200 m s.n.m.

Humitat: Mitjana o Alta

Insolació: Mitja ombra o Ombra

Requeriments edàfics: Prefereix terrenys calcaris (és indicadora d’alcalinitat). Requereix sòls amb un mínim d’humitat, no cal que siguin massa fertilitzats, tot i que li agraden el llocs enriquits amb substàncies nitrogenades.

PH: Tendència alcalina

Color A: Morat/Porpra/Fúcsia

Floració: Primavera Estiu

Porte: Rastrer herbaci (alçada: 15cm; amplada: 20-30 cm)

Fulles: Persistents

Resistència al fred: Zona 8 (-12,2 a -6,7º C)

Característiques: Planta perenne, amb tiges de fins a 30 cm, rastreres. Les fulles són alternes, de reniformes a semicirculars, rarament suborbiculars, amb el marge entre 5-9 lòbuls. Les flors són solitàries, axil·lars, petites (corol·la de 9-15 mm), liles o violàcies, amb la part més interna groga.

Usos freqüents: Per formar recobriments del sòl o bé en rocalles, sempre que siguin ombrívoles i tinguin una certa humitat.

Jardinería: Regs periòdics per tal de mantenir una certa humitat edàfica.

Agrupacions:  Autòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Zones humides i aquàtiques.  Entapissants.  Rocalles.