Cornus mas

Gènere: Cornus

Espècie: mas

Família: Cornàcies

Nom popular: Corneller mascle

Distribució natural: S’estén per la part nord de la Conca Mediterrània, però té una distribució interior, no pas costanera. No arriba a la Península Ibèrica, té el seu límit més oriental al Rosselló i el Vallespir, on viu en les rouredes mesoxeròfiles entre els 500-1000 m s.n.m.

Humitat: Alta

Insolació: Mitja ombra

Requeriments edàfics: Indiferent al tipus de sòl (calcari o silícic). Requereix substrats fèrtils i humits.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Groc

Floració: Primavera

Porte: Arbustiu (alçada: 2-8m; amplada: 2-5m)

Fulles: Caduques

Resistència al fred: Zona 7 (-17,7 a -12,3º C)

Característiques: Arbust o petit arbret d’escorça fina i rametes grisoses. Fulles ovades o el·líptiques, de 3,5-10 cm de longitud, amb 3-5 parells de nervis que sobresurten i àpex punxegut. Les inflorescències són cimes esfèriques d’1 cm de diàmetre i 10-20 flors. Fruit ovoide d’1,5 cm, de color vermell escarlata brillant. A diferència de Cornus sanguinea, les rames de l’any no són de color vermellós, el fullatge és més dens, el port més gran i les flors grogues. Un dels seus atractius ornamentals és l’abundant floració, que té lloc abans de la brotada de les fulles.

Usos freqüents: Pot utilitzar-se en zones a mitja ombra i no excessivament seques, formant grans agrupacions d’arbustives. Degut al seu potencial ornamental, tant pel port com per la florida, també pot plantar-se com a exemplar aïllat.

Jardinería: Requereix una certa humitat en el substrat, sobretot si es troba exposada al sol. Admet les podes, tot i que no es aconsellable fer-les amb freqüència ja que floreix sobre les rames de l’any anterior i, per tant, l’any que es poda no floreix.

Agrupacions:  Al·lòctones.  Persistents.  Caducifòlies.  Zones humides i aquàtiques.  Medianas y setos.