Clematis vitalba

Gènere: Clematis

Espècie: vitalba

Família: Ranunculàcies

Nom popular: Vidalba, herba de llagues

Distribució natural: S'estén principalment pel nord de la regió mediterrània, ultrapassant-la fins a les costes atlàntiques i del Mar Negre. És general a la Península Ibèrica. A les Balears només es troba a Mallorca. Viu en bardisses i boscos caducifolis i humits a l'estatge montà i contrades mediterrànies plujoses, fins a 1600 m s.n.m.

Humitat: Mitjana

Insolació: sol o mitja ombra

Requeriments edàfics: Indiferent al tipus de sòl (calcari o silícic). Pot viure en sòls argilosos i prefereix els que són profunds i no excessivament pobres.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Blanc

Floració: Primavera

Porte: Lianoide (alçada: 20 m)

Fulles: Caduques

Resistència al fred: Zona 7 (-17,7 a -12,3º C)

Característiques: Liana que fa troncs que poden arribar als 10 cm de diàmetre. Fulles amb folíols ovats, aguts, poc o molt retallats, que utilitza altres plantes per a subjectar-se. Fa una floració molt abundant. Són molt característiques a la tardor les llavors amb llargues arestes plumoses. És de fàcil implantació i creixement ràpid i vigorós si disposa d'una certa humitat edàfica.

Usos freqüents: En restauracions ambientals en bardisses humides, boscos caducifolis, marges de torrents i rius. També en talussos a solei o a mitja ombra, però que disposin d´una certa humitat. En jardineria, com a enfiladissa si disposa d'un suport per enfilar-se, i també per recobrir marges en llocs relativament humits. Densitat de plantació: 1-2 plantes/m.l.

Jardinería: Tolera tot tipus de substrats, però prefereix sòls profunds. No requereix un sòl especialment drenant. Admet les podes severes. És molt resistent a plagues i malalties.

Agrupacions:  Autòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Caducifòlies.  Enfiladisses.